Antiga saviesa

Uccello 1443

"El qui estima el diner no en té mai prou, el qui cobeja la riquesa no en treu profit. Tot això també és en va. Com més béns té algú, més gent se n'aprofita, i l'únic que en treu l'amo és mirar-s'ho. El treballador dorm bé, mengi poc o mengi molt; però el ric, de massa tip, no pot dormir.

He vist sota el sol una gran desgràcia: la de l'home que ha atresorat una fortuna en perjudici propi. Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res. Va sortir nu de les entranyes de la mare i nu se'n tornarà, tal com va venir. Del seu treball no n'ha tret res que es pugui emportar. I això és una gran desgràcia: que se n'hagi d'anar tal com havia vingut. Què n'haurà tret de treballar en va? És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, el neguit, el sofriment i l'enuig.

La conclusió d'allò que he vist és aquesta: és bo que l'home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb què s'afanya sota el sol, durant els dies comptats de vida que Déu li dóna; aquest és el destí que Déu li assigna. A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre'n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball. Un home així no pensarà gaire en la brevetat de la seva vida, perquè Déu el fa estar atent al goig del seu cor."

Eclesiastés, 5, 9-19

"Llavors començà d'haver-hi greus queixes de la gent del poble, homes i dones, contra els seus compatriotes jueus. Uns deien: "Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d'on treure el gra per a poder menjar i sobreviure." Uns altres deien: "Hem d'empenyorar els camps, les vinyes i les cases per aconseguir gra mentre dura aquesta fam." Encara n'hi havia d'altres que deien: "Per tal de poder pagar el tribut al rei, hem d'empenyorar els camps i les vinyes!" I tots s'exclamaven: "¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen."

Quan em van arribar les seves queixes i vaig sentir aquestes paraules, vaig indignar-me molt. Després de sospesar la qüestió, em vaig enfrontar als nobles i als notables i els vaig dir: "Per què feu préstecs d'usurer als vostres propis germans?" Llavors vaig convocar contra ells una gran assemblea i els vaig dir: "Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors?" Ells, no sabent què respondre, callaven. Llavors vaig afegir: "Això que feu no està bé. ¿No valdria més que visquéssiu en el temor del nostre Déu i evitéssiu així el menyspreu dels pobles estrangers, enemics nostres? També jo, els meus parents i els meus homes hem fet préstecs de diners i de gra. Però ara us demano que tots abandonem aquest sistema de préstecs d'usurer: retorneu, avui mateix, als vostres deutors els seus camps, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, i restituïu els interessos de tot el que els heu prestat: diners, gra, vi o oli." Ells van respondre: "Farem el que ens dius. Ho retornarem tot i no els reclamarem res." Llavors vaig fer venir els sacerdots perquè els creditors juressin davant seu que complirien la paraula donada."

Nehemies, 5, 1-13.

(gràcies a en Josep Miralles per fer-nos fixar en aquests vells textos de l'Antic Testament, un que ens estimula a la distanciació que posa les coses al seu lloc, l'altre que ens recorda l'aportació profètica al desvetllament de les consciències; ambdós són pertinents en els nostres temps d'estretor i desnonaments).