La transfiguració de Jesús
"Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
- Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol." (Mt 17, 1-8)
--Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
- Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol." (Mt 17, 1-8)
"Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
--Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts»." (Mc 9, 2-10)
--Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts»." (Mc 9, 2-10)
"Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
--Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
--Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.
Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist." (Lc 9, 28-36)
--Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
--Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.
Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist." (Lc 9, 28-36)
La imatge de Jesús transfigurat ha tingut menys ressonància que la de Jesús crucificat. Potser perquè, immersos com estem en el sofriment i la mort, la crucifixió ens ressona més fàcilment a dins.
Però els tres evangelis sinòptics recullen aquesta sorprenent escena de la transfiguració. Lluc subratlla la seva connexió amb la pregària. Tot pregant, a Jesús se li transforma el rostre: “l’aspecte de la seva cara va canviar”, ens diu Lluc; “la seva cara es tornà resplendent com el sol”, ens diu Mateu. I els seus vestits esdevenen “blancs com la llum” (Mateu), “d’una blancor esclatant” (Lluc), “resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així”(Marc).
Són signes d’una connexió de Jesús amb el “cel”: “cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així...”. Pregant enmig del silenci i la bellesa de la muntanya, Jesús va més enllà d'ell mateix, esdevé u amb la realitat, i això el transforma, el transfigura.
Els evangelistes ho expressen amb dues imatges més: en la primera, Jesús accedeix a l’àmbit dels grans profetes, dels grans mestres religiosos, i parla amb Moisès i Elies, que també havien experimentat aquesta unificació (recollida en les imatges de Moisès pujant al Sinaí i Elies essent emportat al cel per un carruatge).
En la segona imatge, és el “cel” mateix qui confirma aquesta unificació: Déu mateix explica la filiació divina de Jesús, Jesús ha esdevingut fill de Déu. Una confirmació semblant a la que s'assenyala en el text que parla del baptisme de Jesús, inici del seu itinerari d’unificació a partir de la commoció que li suposa la predicació de Joan Baptista.
Podem nosaltres també unificar-nos amb la realitat, esdevenir fills de Déu, transfigurar-nos? És el silenci camí cap a aquesta unificació? La narració evangèlica ens ajuda a tenir presents aquests interrogants i ens anima a seguir aquest camí de Jesús.
Un camí que no ens estalvia l’altre camí, el de l’esforç i el sofriment. Viscuda l’experiència, Jesús i els deixebles tornen a ser on eren, Jesús torna a estar sol, i plegats baixen de la muntanya per continuar la seva compassiva tasca entre els homes.
Però l’admiració viscuda a la muntanya no serà indiferent: serà contrapunt, serà polaritat, serà tensió dinàmica amb l’esforç quotidià. Sense transfiguració, la realitat pot esdevenir distant o pobre; si hi ha transfiguració, el seu resplendor ens il·lumina, i el nostre resplendor la il·lumina.
Però els tres evangelis sinòptics recullen aquesta sorprenent escena de la transfiguració. Lluc subratlla la seva connexió amb la pregària. Tot pregant, a Jesús se li transforma el rostre: “l’aspecte de la seva cara va canviar”, ens diu Lluc; “la seva cara es tornà resplendent com el sol”, ens diu Mateu. I els seus vestits esdevenen “blancs com la llum” (Mateu), “d’una blancor esclatant” (Lluc), “resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així”(Marc).
Són signes d’una connexió de Jesús amb el “cel”: “cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així...”. Pregant enmig del silenci i la bellesa de la muntanya, Jesús va més enllà d'ell mateix, esdevé u amb la realitat, i això el transforma, el transfigura.
Els evangelistes ho expressen amb dues imatges més: en la primera, Jesús accedeix a l’àmbit dels grans profetes, dels grans mestres religiosos, i parla amb Moisès i Elies, que també havien experimentat aquesta unificació (recollida en les imatges de Moisès pujant al Sinaí i Elies essent emportat al cel per un carruatge).
En la segona imatge, és el “cel” mateix qui confirma aquesta unificació: Déu mateix explica la filiació divina de Jesús, Jesús ha esdevingut fill de Déu. Una confirmació semblant a la que s'assenyala en el text que parla del baptisme de Jesús, inici del seu itinerari d’unificació a partir de la commoció que li suposa la predicació de Joan Baptista.
Podem nosaltres també unificar-nos amb la realitat, esdevenir fills de Déu, transfigurar-nos? És el silenci camí cap a aquesta unificació? La narració evangèlica ens ajuda a tenir presents aquests interrogants i ens anima a seguir aquest camí de Jesús.
Un camí que no ens estalvia l’altre camí, el de l’esforç i el sofriment. Viscuda l’experiència, Jesús i els deixebles tornen a ser on eren, Jesús torna a estar sol, i plegats baixen de la muntanya per continuar la seva compassiva tasca entre els homes.
Però l’admiració viscuda a la muntanya no serà indiferent: serà contrapunt, serà polaritat, serà tensió dinàmica amb l’esforç quotidià. Sense transfiguració, la realitat pot esdevenir distant o pobre; si hi ha transfiguració, el seu resplendor ens il·lumina, i el nostre resplendor la il·lumina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada