La casa de pagès

És important el coneixement dels orígens del nostre món per tal d'entendre'l millor. Estar al corrent de la part bàsica del que sabem actualment de com es van originar el Cosmos, el Sistema Solar, la Terra, la Vida, l'Ésser Humà, el Llenguatge, la Cultura...

Sabem el pas decisiu que va suposar per a la humanitat el pas de viure de la cacera i la recol·lecció a viure de l'agricultura, i la importància que va tenir Mesopotàmia com a bressol avançat del cultiu de plantes, de la domesticació d'animals i de molts avenços tecnològics que després es van anar escampant pel món, en un procés civilitzador extraordinari que va començar uns 10.000 anys abans de Crist.

A la "Contra" de La Vanguardia del 07.04.2012 l'arqueòleg anglès Andrew Renfrew explicava un aspecte rellevant de la gradual extensió de l'agricultura per Europa: el paper decisiu que hi va tenir la casa de pagès, el mas. A Mesopotàmia i Egipte el desenvolupament agrícola havia acabat anant a parar a l'agricultura de regadiu, aprofitant el Tigris i l'Èufrates i el Nil, grans rius creadors d'imperis i civilitzacions. Però a Europa sembla que el pas va ser de la cacera-recol·lecció a l'agricultura en petita escala desenvolupada al voltant de la casa de pagès, envoltada pels seus camps de cultiu, com encara podem veure avui a tants indrets de Catalunya, masos en alguns casos encara en actiu però en molts d'altres ja abandonats (és colpidor veure aquestes runes de masos envoltades pels seus camps mig esborrats, amb els seus grans marges colonitzats pels pins entre els que encara podem trobar troncs ennegrits d'ametllers o d'oliveres que testimonien aquest passat productiu prou recent. Alguns d'ells es troben perduts en llocs inversemblants, lluny de tot: només que hi hagués algun doll d'aigua no massa lluny i una mica de terra al voltant, ni que fos esgarrapada a la muntanya amb els esmentats marges, ja n'hi havia prou per donar vida a una família...).

Renfrew diu que a l'Anatòlia els europeus primitius van trobar certes llavors salvatges que van emmagatzemar i anar convertint en cultius. Un procés semblant ja havia tingut lloc uns quants mil·lennis abans a Mesopotàmia. En aquesta entrevista, Renfrew no deixa clar si la gènesi agrícola anatòlica va ser independent o va rebre d'alguna manera la influència mesopotàmica.

Renfrew considera que aquesta difusió de la nova tecnologia agrícola, l'agricultura de casa de pagès, que va partir de l'Anatòlia cap al 4.000 abans de Crist, va anar acompanyada per la difusió d'una mateixa llengua, el que anomenem indoeuropeu, que així es va escampar per tot el territori europeu acompanyant la nova manera de subsistir. De l'indoeuropeu en van derivar l'hittita anatòlic (la llengua indoeuropea més antiga), el sànscrit i les llengües europees actuals (excepte el basc, l'hongarès i el finès). En el nostre cas, el pas seria de l'indoeuropeu a l'etrusc, d'aquest al llatí i del llatí al català.

Renfrew afirma també que aquest tipus d'agricultura va comportar l'aparició de la propietat privada i de l'acumulació de riquesa per part dels pagesos. Es deixava així enrere la lògica comunitarista de les bandes de caçadors-recol·lectors, la supervivència dels quals depenia de l'esperit cooperatiu i en les que, per tant, s'anava en contra de l'esperit possessiu.

De passada, Renfrew recorda també que, físicament, som exactament iguals que els humans de fa 50.000 anys.