 |
| Hernández Pijuan 1978 |
"Ni pot existir una moral que no sigui lliure ni pot ser humana una llibertat que no sigui responsable. (...) L'exercici mateix de la llibertat crea objectivitat, crea normes morals. (...) L'única fonamentació real de la moral és aquella que mostra com la moral s'engendra ella mateixa des de la llibertat, en un acte veritablement diví i creador, en un acte veritablement humà i responsable."
"En la nostra experiència vital ens trobem sempre amb la tensió ètica-moral, amb la tensió que hi ha entre l'acció que es fa o que no es fa i els principis inspiradors de l'acció. No trencar la tensió i emprendre el camí de la complementarietat és emprendre el camí de l'enriquiment, de l'aprofundiment de l'experiència moral."
"El que és decisiu és la vida humana moral, formada d'experiències i de teories, de moral i d'ètica. Per això serà bo que l'ètica es plantegi com a element crític de la praxi moral i que es deixi criticar també per aquesta mateixa praxi. A l'ètica, però, li pertoca de dir en veu alta tot allò que esdevé en la tensió crítica, en l'intercanvi viu que s'estableix entre la teoria i la praxi morals. I alhora que convé denunciar la ja vella submissió de la moral a l'ètica -com si els principis tots sols en sabessin més que la vida-, convé denunciar també la submissió de signe invers, que consisteix a rendir la teoria a una praxi ingènua i acrítica -com si els fets, perquè són fets, fossin intocables (és la fal·làcia, càndidament optimista, de consagrar la facilitat, de pensar que tot el que existeix és bo)."
"El que és un fet és que durant la vida hi ha moments en què el món moral heretat és posat en qüestió o, si més no, és interpel·lat i sacsejat per nous tombants de la vida, per corrents nous de pensament, per una experiència adversa, per un testimoni insospitat. I és que la conducta de les persones es va movent -fent acord i contrapunt- al ritme de la vida circumdant. Alhora es va movent també -a vegades de manera ben implícita o ben poc elaborada- la reflexió ètica de cadascú."
"La crisi ètico-moral és quelcom molt més comú del que sovint estem disposats a reconèixer, potser perquè pensem, erròniament, que reconèixer-la seria reconèixer la pròpia immaduresa. En això encara hi té un paper important aquella idea grega que identificava immutabilitat i permanència amb perfecció."
"L'interrogant moral -"Què he de fer?"- és un interrogant d'acció obligatòria en el present cap al futur."
"Qualsevol resposta a l'interrogant [moral] ha de ser una resposta fonamentada i, per tant, ha de permetre un "per què?" al qual es pugui respondre mostrant les raons que avalen la primera resposta. Perquè, ¿com ho sé que és això el que és bo que faci?; això que es diu que és bo de fer, per què és bo? Ara hem fet ja un bon pas endavant: l'interrogant moral és una pregunta que té caràcter imperiós, és a dir, que enclou exigència i necessitat; si hi trobem una resposta raonada que ens satisfaci -la resposta a un "per què?", a un "com ho saps?"- ens trobarem al davant de l'obligació moral de dur a la pràctica la resposta obtinguda." (...) Perquè les raons són les que fan que la resposta moral no quedi penjada. Les raons donen context, força i arrels a la resposta." (...) Normalment hi ha un moment determinat en el procés en que arribem a un fons que resulta evident, que s'autofonamenta, que és "natural", que ja no provoca cap més "per què?" (...) Així doncs, les raons -que són les que donen força a les respostes morals- es fonamenten elles mateixes en una colla de valors més bàsics [conviccions, principis bàsics] que cadascú considera fonamentals." (...) Qualsevol resposta moral serà sempre fonamentada en raons, i aquestes es fonamentaran, finalment, en allò que es considera últimament bo i desitjable. Les raons, doncs, fan com d'intermediaries entre les regles o principis fonamentals que s'accepten i les accions que s'han de realitzar." (...) Tothom accepta que s'ha de seguir el camí de buscar respostes raonades a consciència i decidides amb llibertat. El que es discuteix vivament, en canvi, són les raons que es donen en cada cas, i els fonaments últims on aquestes raons arrelen."
"Per respondre correctament a l'interrogant moral cal partir de la realitat de la vida humana, que és sempre -recordem-ho- un conjunt d'experiències teoritzades. La moral és essencialment acció, i una acció real, és a dir, plena de conflictes, de situacions ambigües, de contradiccions, aparents o reals. Podríem dir que la realitat tal com la captem i la vivim no és mai ben bé d'un sol color, ni ben clara, ni prou precisa. Per això, a vegades, no és gens fàcil trobar respostes morals. I sovint tampoc no és possible aplicar-se respostes prefabricades, estereotipades, perquè com que no són fetes a mesura de cap problema concret, sinó de tots en general, han de boquejar per força."
"En moral cal que partim del món en què vivim, per molt tarat i conflictiu que sigui. És l'únic que tenim. És el nostre. I no vull dir de cap manera que hàgim de caure en la resignació. L'interrogant moral pregunta precisament "què he de fer?" i no pas "què faig?". Convé no confondre la necessària acceptació d'un mateix i dels altres amb la no sempre necessària -i de vegades contraproduent- satisfacció acrítica. Per això ens caldrà també tenir un ideal moral -expressat en les conviccions bàsiques on recolzen les raons de les nostres accions- que és el que anirà empenyent tant la nostra aprovació com el treball de transformació de la realitat que ens envolta. Diguem, doncs, a tall de resum esquemàtic:
a) que partim de la situació real concreta de la vida humana, ambigua i conflictiva;
b) que la situació moral és, a més, una situació dinàmica. Si, a tots nivells, la nostra vida és un procés, també ho ha de ser la nostra vida responsable. Així, doncs, tot i que serà important cada acte moral que realitzem, no podrem pas considerar la nostra vida simplement com una suma d'actes sense lligam o bé com el resultat de constants subtraccions d'actes individuals, com si en cada un dels actes ens hi juguéssim tota la vida. Perquè si la nostra vida és un seguit i un resseguit d'actes entrellaçats, ¿com pot ser que amb un acte -o en cada un d'ells- ens la hi juguem tota? El que és cert és que hi haurà actes -i actes morals- que condicionaran greument la nostra vida;
c) que el risc de prendre decisions és consubstancial amb la nostra vida moral. El procés que farem en la nostra vida estarà ple de riscs i, potser, força ple d'errors. Mai no podrem eliminar totalment el risc moral constitutiu de les nostres decisions, i sovint l'haurem de reivindicar; però, en canvi, haurem d'intentar minimitzar les conseqüències errònies que en poguessin derivar."
"Atès que l'acció moral respon a l'interrogant "què he de fer?" i que ho fa no en situacions absolutament ideals -de laboratori- o en casos teòrics -de manual-, sinó al bell mig del procés dinàmic de la vida mateixa -és a dir, en situacions ambigües i conflictives-, és obvi que l'eix sobre el qual hauran de girar aquestes respostes serà l'eix de la llibertat personal, que encari la força de la pregunta i, per tant, també el risc d'una resposta responsable."
"Si valors morals i valors no-morals entren en competència, sempre s'ha de preferir, lògicament, el valor moral. I és que si no ho féssim així, cauríem en la contradicció d'afirmar que el valor moral -la llibertat de consciència- és el valor més alt i acceptar, alhora, la repressió d'aquest valor. Per això precisament ha de ser respectat qualsevol acte lliure de la consciència, ni que el consideréssim erroni. Atès que aquest és l'únic gran valor moral (bé moral), impedir-lo, reprimir-lo o forçar-lo és també l'únic gran contravalor moral (mal moral)."
"La llibertat no és veritablement lliure quan està hipotèticament subordinada a d'altres interessos, a d'altres valors, i només s'alliberarà -esdevindrà plenament humana, plenament moral- quan se li reconegui que ella mateixa és creadora de valors i d'interessos."
"És precisament en l'acte de creació de valors que la persona es reconeix com a persona humana, és a dir, en l'acte mateix d'exercir la llibertat, de crear-se i de re-crear-se contínuament com a ésser veritablement lliure."
"En moral, "llibertat" no vol dir "gust" sinó més aviat "decisió" i, sovint, es prenen decisions morals -decisions lliures- que no vénen gens de gust."
"La llibertat moral és llibertat de decisió, d'assumir, en consciència, la responsabilitat dels propis actes. En la vida diària són tantes, i a tants nivells, les coaccions que rebem i les submissions i dependències que sofrim, que el terreny de la llibertat moral s'erigeix precisament en l'últim baluard de l'home, en un espai en què ell pot prendre decisions lliures, és a dir, pot ser home."
"No renunciarà gens ni mica a la llibertat qui, tot exercint-la, es doni a si mateix una norma i s'hi comprometi. Evidentment, quan hagi fet això ja no serà lliure per a d'altres opcions que ell mateix s'haurà tancat. Seria però, una objecció absolutament irrellevant dir que, d'aquesta manera, l'exercici de la llibertat es converteix en una renúncia a la llibertat. Una objecció així palesa un concepte absolutament abstracte de llibertat, com si només fos lliure aquell qui està constantment obert a totes les possibilitats sense realitzar-ne cap. Aquesta situació "ideal" (...) no és la d'una persona lliure sinó, com a màxim, la d'una persona que té projectes. I el pas de la llibertat és justament el de triar entre projectes, el de projectar-se."
"La tasca bàsica de moralització -és a dir, d'humanització- consisteix justament a ajudar a arribar a la preocupació comprensiva pels altres."
"A la primera cosa que se sap -paradoxalment- obligada, lligada, la persona moral és a treballar en la defensa i promoció de la llibertat pròpia i de la dels altres. La llibertat que s'ha de defensar i crear és, evidentment, la llibertat que impregna qualsevol àmbit de la vida, però molt especialment aquella llibertat moral que fa que les persones puguin ser veritablement humanes."
"És tasca de tots que la llibertat moral s'alliberi de dogmatismes impropis i de neutralitats impossibles per anar-se creant a si mateixa com a norma moral. En aquest procés complex de creació no hi ha solucions tranquil·litzants o absolutes, perquè no hi ha solucions acabades quan la vida s'està fent. La llibertat que no vulgui ser sotmesa haurà de vetllar, sempre atenta a la situació en que es troba, sempre forjant la situació que vol. I és que el camí de la llibertat passa entre el dogma i la indiferència."
"El món moral té arrels tan profundes, que voler-lo deixar és voler deixar el món dels humans."
Josep M. Terricabras a Ètica i llibertat (1983)"En la nostra experiència vital ens trobem sempre amb la tensió ètica-moral, amb la tensió que hi ha entre l'acció que es fa o que no es fa i els principis inspiradors de l'acció. No trencar la tensió i emprendre el camí de la complementarietat és emprendre el camí de l'enriquiment, de l'aprofundiment de l'experiència moral."
"El que és decisiu és la vida humana moral, formada d'experiències i de teories, de moral i d'ètica. Per això serà bo que l'ètica es plantegi com a element crític de la praxi moral i que es deixi criticar també per aquesta mateixa praxi. A l'ètica, però, li pertoca de dir en veu alta tot allò que esdevé en la tensió crítica, en l'intercanvi viu que s'estableix entre la teoria i la praxi morals. I alhora que convé denunciar la ja vella submissió de la moral a l'ètica -com si els principis tots sols en sabessin més que la vida-, convé denunciar també la submissió de signe invers, que consisteix a rendir la teoria a una praxi ingènua i acrítica -com si els fets, perquè són fets, fossin intocables (és la fal·làcia, càndidament optimista, de consagrar la facilitat, de pensar que tot el que existeix és bo)."
"El que és un fet és que durant la vida hi ha moments en què el món moral heretat és posat en qüestió o, si més no, és interpel·lat i sacsejat per nous tombants de la vida, per corrents nous de pensament, per una experiència adversa, per un testimoni insospitat. I és que la conducta de les persones es va movent -fent acord i contrapunt- al ritme de la vida circumdant. Alhora es va movent també -a vegades de manera ben implícita o ben poc elaborada- la reflexió ètica de cadascú."
"La crisi ètico-moral és quelcom molt més comú del que sovint estem disposats a reconèixer, potser perquè pensem, erròniament, que reconèixer-la seria reconèixer la pròpia immaduresa. En això encara hi té un paper important aquella idea grega que identificava immutabilitat i permanència amb perfecció."
"L'interrogant moral -"Què he de fer?"- és un interrogant d'acció obligatòria en el present cap al futur."
"Qualsevol resposta a l'interrogant [moral] ha de ser una resposta fonamentada i, per tant, ha de permetre un "per què?" al qual es pugui respondre mostrant les raons que avalen la primera resposta. Perquè, ¿com ho sé que és això el que és bo que faci?; això que es diu que és bo de fer, per què és bo? Ara hem fet ja un bon pas endavant: l'interrogant moral és una pregunta que té caràcter imperiós, és a dir, que enclou exigència i necessitat; si hi trobem una resposta raonada que ens satisfaci -la resposta a un "per què?", a un "com ho saps?"- ens trobarem al davant de l'obligació moral de dur a la pràctica la resposta obtinguda." (...) Perquè les raons són les que fan que la resposta moral no quedi penjada. Les raons donen context, força i arrels a la resposta." (...) Normalment hi ha un moment determinat en el procés en que arribem a un fons que resulta evident, que s'autofonamenta, que és "natural", que ja no provoca cap més "per què?" (...) Així doncs, les raons -que són les que donen força a les respostes morals- es fonamenten elles mateixes en una colla de valors més bàsics [conviccions, principis bàsics] que cadascú considera fonamentals." (...) Qualsevol resposta moral serà sempre fonamentada en raons, i aquestes es fonamentaran, finalment, en allò que es considera últimament bo i desitjable. Les raons, doncs, fan com d'intermediaries entre les regles o principis fonamentals que s'accepten i les accions que s'han de realitzar." (...) Tothom accepta que s'ha de seguir el camí de buscar respostes raonades a consciència i decidides amb llibertat. El que es discuteix vivament, en canvi, són les raons que es donen en cada cas, i els fonaments últims on aquestes raons arrelen."
"Per respondre correctament a l'interrogant moral cal partir de la realitat de la vida humana, que és sempre -recordem-ho- un conjunt d'experiències teoritzades. La moral és essencialment acció, i una acció real, és a dir, plena de conflictes, de situacions ambigües, de contradiccions, aparents o reals. Podríem dir que la realitat tal com la captem i la vivim no és mai ben bé d'un sol color, ni ben clara, ni prou precisa. Per això, a vegades, no és gens fàcil trobar respostes morals. I sovint tampoc no és possible aplicar-se respostes prefabricades, estereotipades, perquè com que no són fetes a mesura de cap problema concret, sinó de tots en general, han de boquejar per força."
"En moral cal que partim del món en què vivim, per molt tarat i conflictiu que sigui. És l'únic que tenim. És el nostre. I no vull dir de cap manera que hàgim de caure en la resignació. L'interrogant moral pregunta precisament "què he de fer?" i no pas "què faig?". Convé no confondre la necessària acceptació d'un mateix i dels altres amb la no sempre necessària -i de vegades contraproduent- satisfacció acrítica. Per això ens caldrà també tenir un ideal moral -expressat en les conviccions bàsiques on recolzen les raons de les nostres accions- que és el que anirà empenyent tant la nostra aprovació com el treball de transformació de la realitat que ens envolta. Diguem, doncs, a tall de resum esquemàtic:
a) que partim de la situació real concreta de la vida humana, ambigua i conflictiva;
b) que la situació moral és, a més, una situació dinàmica. Si, a tots nivells, la nostra vida és un procés, també ho ha de ser la nostra vida responsable. Així, doncs, tot i que serà important cada acte moral que realitzem, no podrem pas considerar la nostra vida simplement com una suma d'actes sense lligam o bé com el resultat de constants subtraccions d'actes individuals, com si en cada un dels actes ens hi juguéssim tota la vida. Perquè si la nostra vida és un seguit i un resseguit d'actes entrellaçats, ¿com pot ser que amb un acte -o en cada un d'ells- ens la hi juguem tota? El que és cert és que hi haurà actes -i actes morals- que condicionaran greument la nostra vida;
c) que el risc de prendre decisions és consubstancial amb la nostra vida moral. El procés que farem en la nostra vida estarà ple de riscs i, potser, força ple d'errors. Mai no podrem eliminar totalment el risc moral constitutiu de les nostres decisions, i sovint l'haurem de reivindicar; però, en canvi, haurem d'intentar minimitzar les conseqüències errònies que en poguessin derivar."
"Atès que l'acció moral respon a l'interrogant "què he de fer?" i que ho fa no en situacions absolutament ideals -de laboratori- o en casos teòrics -de manual-, sinó al bell mig del procés dinàmic de la vida mateixa -és a dir, en situacions ambigües i conflictives-, és obvi que l'eix sobre el qual hauran de girar aquestes respostes serà l'eix de la llibertat personal, que encari la força de la pregunta i, per tant, també el risc d'una resposta responsable."
"Si valors morals i valors no-morals entren en competència, sempre s'ha de preferir, lògicament, el valor moral. I és que si no ho féssim així, cauríem en la contradicció d'afirmar que el valor moral -la llibertat de consciència- és el valor més alt i acceptar, alhora, la repressió d'aquest valor. Per això precisament ha de ser respectat qualsevol acte lliure de la consciència, ni que el consideréssim erroni. Atès que aquest és l'únic gran valor moral (bé moral), impedir-lo, reprimir-lo o forçar-lo és també l'únic gran contravalor moral (mal moral)."
"La llibertat no és veritablement lliure quan està hipotèticament subordinada a d'altres interessos, a d'altres valors, i només s'alliberarà -esdevindrà plenament humana, plenament moral- quan se li reconegui que ella mateixa és creadora de valors i d'interessos."
"És precisament en l'acte de creació de valors que la persona es reconeix com a persona humana, és a dir, en l'acte mateix d'exercir la llibertat, de crear-se i de re-crear-se contínuament com a ésser veritablement lliure."
"En moral, "llibertat" no vol dir "gust" sinó més aviat "decisió" i, sovint, es prenen decisions morals -decisions lliures- que no vénen gens de gust."
"La llibertat moral és llibertat de decisió, d'assumir, en consciència, la responsabilitat dels propis actes. En la vida diària són tantes, i a tants nivells, les coaccions que rebem i les submissions i dependències que sofrim, que el terreny de la llibertat moral s'erigeix precisament en l'últim baluard de l'home, en un espai en què ell pot prendre decisions lliures, és a dir, pot ser home."
"No renunciarà gens ni mica a la llibertat qui, tot exercint-la, es doni a si mateix una norma i s'hi comprometi. Evidentment, quan hagi fet això ja no serà lliure per a d'altres opcions que ell mateix s'haurà tancat. Seria però, una objecció absolutament irrellevant dir que, d'aquesta manera, l'exercici de la llibertat es converteix en una renúncia a la llibertat. Una objecció així palesa un concepte absolutament abstracte de llibertat, com si només fos lliure aquell qui està constantment obert a totes les possibilitats sense realitzar-ne cap. Aquesta situació "ideal" (...) no és la d'una persona lliure sinó, com a màxim, la d'una persona que té projectes. I el pas de la llibertat és justament el de triar entre projectes, el de projectar-se."
"La tasca bàsica de moralització -és a dir, d'humanització- consisteix justament a ajudar a arribar a la preocupació comprensiva pels altres."
"A la primera cosa que se sap -paradoxalment- obligada, lligada, la persona moral és a treballar en la defensa i promoció de la llibertat pròpia i de la dels altres. La llibertat que s'ha de defensar i crear és, evidentment, la llibertat que impregna qualsevol àmbit de la vida, però molt especialment aquella llibertat moral que fa que les persones puguin ser veritablement humanes."
"És tasca de tots que la llibertat moral s'alliberi de dogmatismes impropis i de neutralitats impossibles per anar-se creant a si mateixa com a norma moral. En aquest procés complex de creació no hi ha solucions tranquil·litzants o absolutes, perquè no hi ha solucions acabades quan la vida s'està fent. La llibertat que no vulgui ser sotmesa haurà de vetllar, sempre atenta a la situació en que es troba, sempre forjant la situació que vol. I és que el camí de la llibertat passa entre el dogma i la indiferència."
"El món moral té arrels tan profundes, que voler-lo deixar és voler deixar el món dels humans."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada