dimecres, 8 de febrer de 2012

Victimisme i autocrítica





Els catalans sovint ens inclinem més pel victimisme (tot és culpa d'un enemic exterior que ens vol mal) que per l'autocrítica (veure què no fem prou bé i fer-ho millor). Hauriem de canviar les proporcions, ja que si bé és cert que des de fora no ens fan cap favor, i tendeixen a tractar-nos injustament i a no reconèixer la nostra identitat com a poble i la nostra sobirania, també és cert que el lament és inútil, i val més posar l'accent en el que hem de canviar per a tenir la capacitat de capgirar la situació. Les coses només s'aconsegueixen si s'acumula poder suficient per fer-ho, i ara com ara això no ho estem fent prou bé. Tenim poc sentit del poder, i poca generositat per posar el col·lectiu per davant de l'individu.