 |
| Malevich 1932 |
Cinc recomanacions per a joves que desitgin mirar de ser líders, preparar-se per ser líders (o més aviat hauríem de dir "bons líders", per ser precisos); joves que vulguin preparar-se per tenir el coneixement (de l'entorn i d'un mateix), la integritat, la capacitat de generar visió i el carisma per vehicular-la que són ingredients necessaris per a poder exercir un bon lideratge.
1.- Formar-se bé. Llegir molt. Estudiar amb rigor i constància. Ser sistemàtics i tenaços. Esdevenir cultes. Esdevenir persones amb la ment ben endreçada, amb capacitat d’anàlisi i comprensió.
2.- Desenvolupar la sensibilitat, especialment a través 1) de la natura 2) de l’art (la música, la literatura, les arts plàstiques, el cinema, el teatre...) i 3) de la relació amb els altres. Aprendre a ser amic i a estimar. Aprendre a posar-se en lloc de l'altre. Ser sincerament cordials.
3.- Esdevenir persones amb gruix i aplom. Persones que transmeten consistència, autenticitat, coherència, sinceritat. Persones obertes als grans valors (justícia, llibertat, bondat...). Persones allunyades de la superficialitat i la banalitat: persones que miren de viure a fons, que exploren la realitat fins al final, que busquen el sentit últim o profund del que veuen i el que viuen. Persones amb fermesa en les seves conviccions. Persones transparents, sinceres, coherents.
4.- Mirar de ser persones imaginatives, creatives, innovadores, capaces de pensar el futur, de concebre nous horitzons, d’aportar novetat.
5.- Esdevenir persones responsables, amb capacitat de compromís, amb voluntat de servei als altres, amb ganes d’ajudar els altres a viure millor, a ser millors persones, a afrontar els reptes que tenen al davant.
Això es pot fer si es vol accedir al lideratge. La resta no està a les pròpies mans. Depèn del context i del moment. Pot tocar o no. No cal desitjar-ho ardentment: simplement, cal estar disposat i preparat a assumir el lideratge si arriba.
Hi ha una cosa de la que discrepo del que comentes sobre líders: “joves que desitgin ser líders”. És en el desig, en la voluntat conscient on comença el lideratge? On es basa? No puc dir que el líder neixi i prou, però dubto de la possibilitat de “convertir-se” (tot esperant a condicions d’entorn favorables, és clar) a partir de la mera voluntat.
ResponEliminaEls cinc punts que enumeres apunten cap a a ser una persona virtuosa, i no puc deixar d’estar d’acord i de desitjar saber créixer, i esdevenir millor persona, gestor, manager, pare, amic… però francament no crec en el poder de la voluntat –haig de dir exclusivament?- quan estem parlant de bon lideratge. Crec que és imprescindible ser una persona virtuosa, probablement no hi pot haver un bon líder sense els 5 ingredients, però em fa l’efecte que vinguin de a voluntat. Hi ha d’haver sentit previ, condicions naturals, inclinacions favorables… i després esforç, és clar. Que no desig. El desig de ser millor, es pot desitjar el poder, assolir una fita… però desitjar el lideratge? El lideratge, em deien a classe, no s’aconsegueix sinó que és atorgat. S’ha de voler créixer, les condicions o lideratge ha de venir donats. Vas dir que el lideratge és excepcional, hi estic d’acord, i per això desitjar-ho em sembla ingenu, va, potser pueril. Penso que s’ha de créixer en els 5 ingredients… per aspirar a la noblesa d’esperit. Dèia en Randy Pausch –professor que va fer “my last lecture” sabent que anava a morir- i va dir una cosa molt senzilla: la bona sort –l’excepcionalitat- és el resultat de dues coses: preparació i oportunitat. Preparació voluntària per ser ‘virtuós’.
Gràcies per l’Aglaia, de nou!