Finestra del Matarranya

Teules i herba

Més ametllers florits

Han tornat a florir els ametllers a les terres del sud...

Sobre Hammershoi

Un petit audiovisual per delectar-se amb pintures de Hammershoi

http://www.slideboom.com/presentations/319427/Hammershoi

Definicions de cultura

"Culture ... is that complex whole which includes knowledge, belief, art, law, morals, custom, and any other capabilities and habits acquired by man as a member of society." (Edward B. Tylor, 1871)

"Culture may be defined as the totality of the mental and physical reactions and activities that characterize the behavior of individuals composing a social group collectively and individually in relations to their natural environment, to other groups, to members of the group itself and of each individual to himself. It also includes the products of these activities and their role in the life of the groups. The mere enumerations of these various aspects of life, however, does not constitute culture. It is more, for its elements are not independent, they have a structure." (Franz Boas, 1911)

"Culture consists of patterns, explicit and implicit, of and for behavior acquired and transmitted by symbols, constituting the distinctive achievement of human groups, including their embodiment in artifacts; the essential core of culture consists of traditional (i.e. historically derived and selected) ideas and especially their attached values; culture systems may, on the one hand, be considered as products of action, on the other as conditioning elements of further action." (Kroeber and Kluckhohn, 1952)

"An historically transmitted pattern of meanings embodied in symbols, a system of inherited conceptions expressed in symbolic forms by means of which men communicate, perpetuate, and develop their knowledge about and attitudes toward life..." (Clifford Geertz, 1966)

"Un ensemble lié de manières de penser, de sentir et d'agir plus ou moins formalisées qui, étant apprises et partagées par une pluralité de personnes, servent, d'une manière à la fois objective et symbolique, à constituer ces personnes en une collectivité particulière et distincte." (Guy Rocher, 1969)

"Una totalitat complexa que inclou els coneixements, les creences, l'art, la moral, les lleis, els costums i qualsevol altres habituds i capacitats adquirides per l'ésser humà en tant que membre d'una societat." (Josep Maria Castellet)

“Cultura és allò que transforma la realitat dura i opaca en una forma simbòlica (artística, científica, lingüística, religiosa...) fins a convertir aquesta realitat en alguna cosa de penetrable i fruïble per a l’esperit humà.” (Xavier Rubert de Ventós)

“Culture is the collective programming of the human mind that distinguishes the members of one human group from those of another. Culture in this sense is a system of collectively held values.” (Geert Hofstede)

“Culture is the deeper level of basic assumptions and beliefs that are shared by members of an organization, that operate unconsciously and define in a basic ‘taken for granted’ fashion an organization's view of its self and its environment.” (Edgar Schein)

Van Gogh i Mondrian






Van Gogh 1889







Mondrian 1918

 



La regla d'or

El setembre de 1990 l'admirable Enrique Miret Magdalena (1914-2009) publicava un article al n. 119 de la revista Delta on feia aquest bonic resum de les referències a la regla d'or en diferents tradicions culturals de la humanitat:

"Zaratustra, en el seu Zend Avesta, deia: "La teva essència bona et refrena de fer a un altre allò que no és bo per a tu mateix".

Els Upanishad indis ensenyen que només encerta "aquell que veu tots els éssers en si mateix, i ell mateix en tots els éssers." I al poema Mahabhàrata es demana "Aquest és el resum del deure: no facis als altres res que, si ells t'ho fessin a tu, et causaria dolor."

A l'Udanga Varga, que recull els ensenyaments buddhistes, també es diu: "No tractis els altres d'una forma que tu mateix trobaries feridora."

Al món grec, Isòcrates, Plató i Aristòtil van ensenyar que no hem de "fer a altri allò que t'enutjaria si tu ho sofrissis d'ell." (Diògenes Lareci).

El món xinès divulgà la mateixa idea de conducta. Confuci (Kung Tse) deia: "Hi ha un principi que governa totes les meves ensenyances, el principi de reciprocitat: no facis als altres allò que no desitgis que els altres et facin a tu." (Aforismes). I el taoisme posterior també ho va ensenyar: "Mira els guanys del teu veí com els teus propis, i les pèrdues del teu veí com les teves també."

Sabem que en el judaisme s'ensenyà sempre: "Quan un foraster residirà amb tu al vostre país, no l'explotareu... Us serà com un dels vostres nadius i l'estimaràs com a tu mateix." (Levític, XIX). "Allò que no t'agrada a tu, no ho facis a ningú." (Tobies, IV). Criteri general que va lloar Hillel en temps de Crist: "Tota la Torah es conté en aquest precepte." (Talmud, Sabbat).

A l'Islam: "Cap de nosaltres és creient fins que no desitgi al seu germà el que desitja per a si mateix." (Sunnah).

Al món clàssic llatí s'ensenyava: "Si vols imitar els déus, fes partícips dels teus beneficis també els desagraïts." (Sèneca).

I això mateix trobem al Nou Testament: "Tot allò que voleu que els altres us facin a vosaltres, feu-ho vosaltres a ells; que en això consisteixen la Llei i els Profetes." (Mateu, VII).

Natures mortes

Cards, líquens, vesc...

Patrimoni natural de la humanitat

Com a gest simbòlic i com a mesura eficaç per a la preservació del planeta, Nacions Unides s'hauria de fer càrrec de la gestió de com a mínim tres zones, declarant-les patrimoni natural de la humanitat i passant a sostraure-les de l'administració per part d'estats per tal d'administrar-les ella directament. Aquestes tres zones serien l'Amazònia, el Sahara i Sibèria. Això ajudaria a preservar la natura i les poblacions autòctones d'aquestes àrees. De passada, contribuiria a esborrar unes absurdes fronteres colonials o post colonials sense fonament geogràfic o ètnic.

Sentir

"El problema és que la gent s'enganya creient que no és com la va fer Déu. Vas a l'església i un predicador t'explica coses que, en el fons del teu cor, saps que no són així. Però la majoria de la gent està tan morta per dins que s'ho creu i intenta que tots els altres visquin així. Hauríem de viure tal i com Déu ens va fer; viure com intuïm quan ens asseiem sols i sentim el que hi ha dins nostre. És un sentiment. Alguns diuen que cal fer cas al que ens diu el cap, però s'equivoquen. El cap et dóna sentit comú per a tractar amb gent quan cal tancar una venda i coses així, però no pot sentir per tu. Les persones han de sentir per elles mateixes, de la manera que Déu els hi va fer sentir. És la gent que es deixa guiar pel seu cap la que complica la vida."

Erskine Caldwell (1903-1987), a God's Little Acre (La parcela de Déu, 1933).

Aquesta i Tobbaco Road (El camí del tabac, 1932) són dues grans i insòlites novel·les d'aquest escriptor de Georgia, USA. És millor llegir primer Tobacco Road i després God's Little Acre; n'hi ha una digna traducció al castellà de Vicente Campos a la col·lecció Reencuentros de Navona. En el moment de la seva edició van ser censurades a alguns llocs, i se'n van vendre milions d'exemplars.
Obres estranyes, desconcertants, colpidores tant pel seu estil directe i punyent com pels seus personatges, aparentment primitius o salvatges, moguts per una fascinant espontaneitat que qüestiona el recobriment de convencions morals habitual.
De Tobacco Road se'n va fer una obra de teatre a Broadway que va estar vuit anys en cartell, assolint més de 3.000 representacions. Ambdues han estat portades al cinema: Tobacco Road per John Huston el 1941 (en una versió considerada poc fidel a la novel·la), i God's Little Acre per Anthony Mann el 1958.
Hi ha una tercera novel·la de Caldwell que reflecteix aquest món del Sud-est nordamericà dels anys 30: Journeyman, del 1935, també digna de ser llegida; ben traduida per Rebeca Bouvier, està publicada amb el títol de El predicador a la mateixa col·lecció ja esmentada.

Sobre l'esperit

Un petit audiovisual parlant de l'esperit...

http://www.slideboom.com/presentations/319450/Qu%C3%A8-%C3%A9s-l%27esperit

Forma insòlita

Governar i liderar

No és el mateix governar que liderar. Es pot governar i no liderar, es pot liderar i no governar, i es pot liderar i governar alhora. Ningú està obligat a ser líder. Es pot governar, i bé, sense ser líder. I ningú pot ser criticat per no ser líder, ja que és una cosa que no només depèn d’una decisió personal, de la pròpia voluntat. No lidera qui vol, sinó qui pot. Evidentment, qui pot ha de voler, però amb el voler no n'hi ha prou. Liderar no és ocupar una determinada posició o càrrec, sinó generar una dinàmica entre tres elements: la persona del líder, el projecte que aquest proposa i els seguidors que lliurement se senten mobilitzats pel projecte proposat pel líder. Generar aquesta dinàmica requereix disposar de determinades condicions i saber-les encaixar en una situació concreta. Requereix capacitat de projecció capil·lar en el conjunt que es lidera. Requereix una gran autenticitat, que certament inclou la maduració personal però també qualitats arrelades a la fondària d’un mateix. Governar, ho pots buscar. Liderar, més aviat t'ho trobes que no pas ho busques.

Cercells

Cent pintors

La meva tria actual de cent pintors (sempre n'hi ha algun que entra i algun que surt...):

Cimabue (1240-1302)

Duccio (1255-1318)

Giotto (1267-1337)

Simone Martini (1285-1344)

Van Eyck (1390-1441)

Van der Weyden (1400-1464)

Memling (1430-1494)

Van der Goes (1435-1482)

Uccello (1397-1475)

Fra Angelico (1400-1455)

Piero della Francesca (1416-1492)

Filippo Lippi (1406-1469)

Masaccio (1421-1438)

Bellini (1424-1516)

Mantegna (1431-1505)

Boticelli (1445-1510)

Bosch (1450-1516)

Leonardo da Vinci (1452-1519)

Dürer (1471-1528)

Cranach (1472-1553)

Michelangelo (1475-1564)

Giorgione (1480-1510)

Raffaello (1483-1520)

Tiziano (1485-1576)

Bronzino (1503-1572)

Morales (1509-1586)

Brueghel (1525-1569)

El Greco (1541-1614)

Caravaggio (1573-1610)

Rubens (1577-1640)

Ribera (1591-1652)

La Tour (1593-1652)

Artemisia Gentilleschi (1593-1656)

Van Dyck (1599-1641)

Velázquez (1599-1660)

Zurbarán (1598-1664)

Rembrandt (1606-1669)

Murillo (1617-1682)

Vermeer (1632-1675)

Watteau (1684-1721)

Chardin (1699-1779)

Reynolds (1723-1792)

Gainsborough (1732-1788)

Fragonard (1732-1806)

Goya (1746-1828)

David (1748-1825)

Blake (1757-1827)

Friedrich (1774-1840)

Turner (1775-1851)

Ingres (1780-1867)

Corot (1796-1875)

Delacroix (1798-1863)

Millet (1814-1875)

Courbet (1819-1877)

Manet (1832-1883)

Degas (1834-1917)

Fortuny (1838-1874)

Cézanne (1839-1906)

Monet (1840-1926)

Renoir (1841-1917)

Rousseau (1844-1910)

Gauguin (1848-1903)

Van Gogh (1853-1890)

Seurat (1859-1891)

Rusiñol (1861-1931)

Klimt (1862-1918)

Sorolla (1863-1923)

Munch (1863-1944)

Toulouse Lautrec (1864-1901)

Jawlenski (1864-1941)

Hammershoi (1864-1916)

Casas (1866-1932)

Kandinski (1866-1944)

Nolde (1867-1956)

Matisse (1869-1954)

Rouault (1871-1958)

Mondrian (1872-1944)

Mir (1873-1940)

Vlaminck (1876-1958)

Torres Garcia (1875-1949)

Malèvitx (1878-1935)

Klee (1879-1940)

Derain (1880-1954)

Marc (1880-1916)

Léger (1881-1965)

Picasso (1881-1973)

Braque (1882-1963)

Hopper (1882-1967)

Modigliani (1884-1920)

Chagall (1887-1985)

Schiele (1890-1918)

Morandi (1890-1964)

Miró (1893-1983)

Bissier (1893-1965)

Magritte (1898-1967)

Rothko (1903-1970)

Balthus (1908-2001)

Pollock (1912-1956)

Hernández Pijuan (1931-2005)

Tàpies (1923- )

Ermites del Baix Aragó

També a la part de la Franja de Ponent de la comarca del Baix Aragó hi trobem boniques ermites com les de la Terra Alta i el Matarranya: Sant Josep de Bellmunt, Santa Bàrbara de La Codonyera, Sant Cristòfol de La Cerollera, Sant Cristòfol de Massalió, la Mare de Déu de les Dosaigües de Nonasp...

Friedrich i Nolde



Friedrich 1824



Nolde



El temps s'atura

De vegades, el temps s'atura. Els dies continuen passant, però el teu temps s'ha aturat. I no saps si tornarà, o ha fugit ja per sempre.

Ressonància simbòlica

Potser podriem dir que persona religiosa és aquella persona en la qual ressonen (impacten, commouen, fan vibrar, incideixen en la seva manera d'estar en el món...) alguns símbols religiosos.

Quins siguin aquests simbols, quants siguin, si formen entre ells o no un entramat coherent, en quina tradició han estat generats, són ja problemes d'un segon nivell.

Per això des del punt de vista de la ressonància simbòlica religiosa la distinció entre ateus i agnòstics és irrellevant. Són, simplement, gent que no viu aquesta ressonància.

El procés que porta a ser capaç de ressonar simbòlicament és una combinació d'educació, experiències viscudes i voluntat d'obrir-se a aquests símbols (voluntat que es tradueix en un esforç de coneixement i de pràctica).

Trieste

Dues petites obres mestres que tenen una vinculació amb el món de Trieste i l'Adriàtic: L'illa, de Giant Stuparich, un relat escrit el 1942, i Verd aigua, de Marisa Madieri, de 1987. Ambdues s'han editat amb postfacis de Claudio Magris, company de vida de Madieri. Totes dues parlen de la vida amb saviesa i intensitat, i et queden a dins com dos tresors.