"Ens ha tocat viure temps accelerats. I l'acceleració vital és la llevadora de l'oblit. Tot va massa de pressa, i hem après a viure en una atenció distreta, arrossegada pel neguit d'haver d'estar al corrent de mil coses alhora, i de cap en concret. El futur sembla que es jugui sempre en les pròximes 24 hores, més enllà de les quals tot és un forat negre, ignot. I, lentament, ens anem conformant amb el que ens ha tocat de viure, resignats sota l'estúpida creença que val més no parlar-ne massa, perquè tot podria ser pitjor. Vivim entretinguts, i per això mateix vivim desarrelats, tot fullejant tal vegada algun llibre d'autoajuda, paraula glacial que no reflecteix altra cosa que la constatació que ens endinsem en uns temps on ningú pot esperar més ajuda que la que es pot proporcionar a si mateix. (...) No podem aspirar a millorar el món si renunciem a millorar-nos a nosaltres mateixos; no podem esperar millorar-nos a nosaltres mateixos si renunciem a millorar el món. (...) Avui els que ens fa falta de debò no és l'auto-ajuda, sinó l'autèntica alter-ajuda."
Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano a La Vanguardia del 23.12.2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada