Caldria erradicar les flors de plàstic dels cementiris catalans. Caldria dir que és una manca de respecte a la nostra tradició. Els nostres cementiris només s'haurien d'omplir de color, de flors - naturals - per Tots Sants i el Dia dels Difunts, l'1 i 2 de novembre. La resta de l'any els nostres cementiris haurien de convidar al recolliment, a la serenor, a l'austeritat, a la senzillesa del record. Les flors de plàstic malmeten aquest clima, són un testimoni d'afecte que prima la comoditat - "lo pràctic" - per sobre de la bellesa, la naturalitat, l'autenticitat. Caldria convèncer a tothom per fer fora les flors de plàstic dels nostres cementiris.
(Aquest comentari pot semblar poc popular, elitista, il·lustrat, poc democràtic, tot el que vulgueu. Però per construir un país de qualitat aquesta mena de coses s'han de posar sobre la taula. Amb paciència, sense imposar res, per la via del diàleg i la convicció, però s'han de plantejar. Resignar-se i acceptar en silenci el triomf de determinades dinàmiques sense ni tan sols discutir-les ens va afeblint en la nostra identitat i en la nostra valoració de nosaltres mateixos, i aquest és un mal camí).
Sembla que si no es fan malbé tens la consiciència més tranquil·la i no hi has d'anar tan sovint, però no pensem en el medi ambient
ResponElimina