 |
| Jawlensky 1910 |
Ser tolerants no vol dir no ser crítics. Es pot tolerar quelcom, acceptar quelcom, respectar quelcom, acollir quelcom sense per això haver de deixar d'avaluar-ho críticament, de fer-ne balanç, de veure'n les virtuts i els defectes, els avantatges i els inconvenients.
La tolerància sense esperit crític porta al relativisme i a la indiferència. A curt termini pot generar menys conflicte, però també encobreix situacions inestables, perpetua soterradament tensions que poden acabar explotant, no fa millorar les coses.
L'esperit crític sense tolerància porta a la rigidesa, la imposició, el dogmatisme i la prepotència. Genera ressentiment i és llavor de violència.
La tolerància crítica demana un esperit obert, lúcid i pacífic, una capacitat d'anàlisi el més objectiva possible i una consciència el més clara possible dels propis valors. Aquests valors són l'escala de mesura amb la que podem exercir la crítica. Cal, doncs, tenir-los el més ben formulats i madurats possible.
La crítica exercida només des d'impressions i intuïcions més o menys confuses no farà més que distorsionar la visió i complicar encara més les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada