 |
| Rothko 1966 |
Curiosament, és bonic mirar d’assignar noms a Déu, tot i la inadequació de l’exercici, en ésser Déu l’indesignable...
És un exercici útil, mentre siguem conscients dels seus límits: el que fem és indicar dimensions que podem optar per vincular amb la divinitat, però que alhora sempre són insatisfactòries a l’hora de mirar de parlar de la divinitat (que sempre és més, o està més enllà...).
De fet, és millor parlar-ne poc, de Déu. Millor no fer-lo gaire, l’exercici d’assignar-li noms. Però cal reconèixer que en Xavier Melloni ho fa amb gràcia. Hem mirat d’aplegar per famílies ordenades alfabèticament els vint-i-un noms (potser ens en deixem algun) que fa servir al seu llibre “Vers un temps de síntesi”:
1. Abisme de llum
2. Absolut
3. Allò, Allò que no pot ser dit
4. Centre
5. Ésser suprem
6. Fons inabastable, Fons que tot ho origina, Fons que origina totes les coses i les fa retornar a si mateix, Fons que funda la realitat
7. Font
8. Infinit
9. Invisible
10. Misteri, Misteri inexhaurible de la vida i de l'ésser, Misteri sempre més gran
11. Origen que ens engendra
12. Plenitud
13. Presència que ho funda tot
14. Profunditat última, Última profunditat, Ultimitat
15. Realitat última, Realitat absoluta, única Realitat, el Real
16. Secret de la interioritat
17. Suprem, Rostre suprem
18. Tot, un Tot més ample i universal, Tot del qual formem part
19. Veritat plena
20. Vessament d'ésser
21. Vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada