Diàleg a potenciar

Kandinsky 1908

A més de dos altres importants diàlegs per al moment present, el que s’estableix entre modernitat i postmodernitat (especialment en els àmbits de la filosofia – amb un èmfasi especial en l’axiologia - i l’art) i el que es dóna entre multiculturalitat i interculturalitat, seria bo estimular un diàleg a tres bandes entre ecologisme, humanisme i espiritualisme. Tres concepcions complementàries, que posen l’accent sobre cada un dels elements de la cosmoteandricitat panikkariana.

Tres concepcions que han de parlar per veure bé fins a quin punt s’ajuden i es complementen. Està bé posar accents, sempre que això no vulgui dir oblidar, marginar o anar en contra dels altres dos elements. I l’ideal és, probablement, subratllar la interrelació entre els tres i procurar, en la mesura del possible, donar importància simultàniament als tres elements. El món de la natura, viscut intensament des de la sensibilitat, el món de les relacions entre les persones i de la cultura, viscut intensament des dels valors, i el món de la simbologia espiritual, viscut com a obertura a l’àmbit de la sempre desconcertant i fugissera divinitat, són tres dimensions que, treballades simultàniament i sense ignorar les seves especificitats, ens permeten una experiència i una visió més completa i equilibrada. Té sentit i valor adoptar un dels tres àmbits com a causa, però val la pena mirar de mantenir alhora la referència triangular.