Es diu que les obres d'art tenen la virtut de semblar obres rodones, completes, en les que no hi sobra ni manca res, en les que tot està al seu lloc.
De vegades, les pel·lícules entren en aquesta categoria. Concretament, dues pel·lícules franceses del 2009 ens hi han fet pensar: Le père de mes enfants i Mademoiselle Chambon.
Parlen del món d'avui, de la vida quotidiana, amb rigor i tendresa, i alhora parlen de situacions de sempre, de les que formen part del nucli de la condició humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada