Pel pensament, res té sentit, res és sòlid, tot és evanescent. Però experimentem que hi ha moments que tenen gust de sentit. Que semblen tenir consistència per ells mateixos. Que semblen estar més enllà del temps. Viure moments d'aquests és el privilegi.
Aquesta és una de les poques coses que tinc clares en fer seixanta anys. La visc, per exemple, en sentir la versió de Carlos Kleiber amb la Wiener Philharmoniker del primer moviment de la cinquena simfonia de Beethoven:
http://merceirai.podomatic.com/entry/2011-01-08T15_15_20-08_00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada