Ha mort en Raimon Panikkar, després d’una vida llarga i plena. Personalitat única i irrepetible, ha estat un privilegi pel país que passés els seus darrers anys a Tavertet, un privilegi probablement poc aprofitat. I ha estat un privilegi haver-lo pogut conèixer,com serà un privilegi anar aprenent de la seva immensa obra escrita.
Si haguéssim de qualificar amb un sol terme la seva identitat, crec que seria adient el de “líder espiritual”. Va ser un gran intel·lectual, certament, amb un coneixement fora del comú de la ciència, la filosofia i la teologia, del cristianisme, l’hinduisme i el buddhisme, de l’orient i l’occident, de les llengües –ah, les seves observacions etimològiques!- i la història de la civilització. Però allò que el feia més específic era la seva capacitat de mobilització de les energies del seu entorn, de les persones que hi entraven en contacte, envers la dimensió espiritual de la realitat. Ell feia atraient el món de l’esperit. I aquesta és una de les qualitats més excepcionals que es poden tenir. El recordarem sempre amb alegria, l’alegria del seu corprenedor somriure.
(Les fotografies són fetes al jardí de casa seva, a Tavertet, amb la llum del sol ponent, el dia 7 de juliol del 2007)
Escrits
