 |
| Braque 1910 |
"Convé aquí esmentar un fet: la doble faç del cubisme. Ja que si per una banda és reordenació geomètrica del món, superació de la divergència essencial entre figura i fons, valoració de les qualitats creades per sobre de les textures imitades, etc., d'altra banda és veritable, autèntica i profunda ruptura de la imatge figurativa (...). És per això que el quadre cubista, alhora que una suma de parts objectives juxtaposades i reorganitzades per un principi mental (...) és una màgica làmina fragmentada, un mirall trencat els fragments del qual, encara enganxats, donen facetes d'una imatge originàriament sencera."
Juan-Eduardo Cirlot a Cubismo y figuración (1957)
"De Cézanne i l'impressionisme constructiu de Seurat neix el cubisme, que s'atansa tant als objectes que arriba a agafar-los amb les mans i a reproduir pictòricament la impressió tàctil: de la "nota visual" a la "nota tàctil", de l'impressionisme al cubisme, de la proximitat al contacte.
(...)
Només es veu l'interior de la gerra o de la guitarra quan estan trencades: quan llur cos és un cadàver i de llurs membres se n'han fet bocins. El cubista, com el patòleg, no s'havia conformat amb l'aparença de l'objecte que se li oferia des d'un "punt de vista": volia conèixer i expressar les coses non telles qu'elles paraissent, mais telles qu'elles sont. I, acabada la seva magnífica lliçó d'anatomia, semblava deixar les coses exhaustes, perfectament diàfanes a la taula de dissecció.
(...)
Les coses restaven buides de tot misteri: com estranyar-nos, llavors, que perdessin tot interès per a l'artista i que aquest es passés a l'abstracció? (...) En la pura informació no hi ha misteri, i sense misteri no hi ha seducció. (...) La conquesta de l'ideal esgota l'empresa. (...) El món perfectament analitzat i recompost del cubisme és com el cofre on ja s'ha furgat i que passa a ésser un caixó sense interès, sense possibles ressorts secrets."
Xavier Rubert de Ventós a Teoria de la sensibilitat (1967)
 |
| Picasso 1910 |
"De Cézanne i l'impressionisme constructiu de Seurat neix el cubisme, que s'atansa tant als objectes que arriba a agafar-los amb les mans i a reproduir pictòricament la impressió tàctil: de la "nota visual" a la "nota tàctil", de l'impressionisme al cubisme, de la proximitat al contacte.
(...)
Només es veu l'interior de la gerra o de la guitarra quan estan trencades: quan llur cos és un cadàver i de llurs membres se n'han fet bocins. El cubista, com el patòleg, no s'havia conformat amb l'aparença de l'objecte que se li oferia des d'un "punt de vista": volia conèixer i expressar les coses non telles qu'elles paraissent, mais telles qu'elles sont. I, acabada la seva magnífica lliçó d'anatomia, semblava deixar les coses exhaustes, perfectament diàfanes a la taula de dissecció.
(...)
Les coses restaven buides de tot misteri: com estranyar-nos, llavors, que perdessin tot interès per a l'artista i que aquest es passés a l'abstracció? (...) En la pura informació no hi ha misteri, i sense misteri no hi ha seducció. (...) La conquesta de l'ideal esgota l'empresa. (...) El món perfectament analitzat i recompost del cubisme és com el cofre on ja s'ha furgat i que passa a ésser un caixó sense interès, sense possibles ressorts secrets."
Xavier Rubert de Ventós a Teoria de la sensibilitat (1967)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada