Garaudy 1964

"La veritat científica, en efecte, és assolida quan s'elimina de la nostra representació del real tota petjada de subjectivitat. Però aquesta definició no pot ser traslladada del domini de la teoria del coneixement al de la estètica. El coneixement val per la seva objectivitat, l'art per la seva humanitat. La realitat científica permet l'absència de l'home; la realitat artística, al contrari exigeix la seva presència. En una fruitera de Cézanne no m'interessa la presència de les pomes, sinó la presència de Cézanne." "El que és peculiar del treball humà rau en que crea, fora de la natura, una altra natura, específicament humana. L'art -que és una forma de treball, i no una forma de coneixement- no constitueix per tant només un reflex o una imitació de la natura, sinó abans que res una creació de l'ésser humà." "En totes les èpoques, el que va conferir grandesa a les obres fou el grau de realitat interior, humana, que l'artista va saber incorporar a la realitat."

"Tota obra autèntica, al tornar sensible la força i el poder de l'home, de l'home creador, imprimeix profundament en el nostre esperit i en el nostre cor el segell de la bellesa de l'ésser humà; crea, pel mateix procés, l'exigència de reproduir en la realitat quotidiana la mateixa dignitat i la mateixa bellesa i ens fa insoportable tot el que enlletgeix, mutila i humilia els homes."