L'altre dia, escoltant la música dels janíssars turcs, que anaven a la batalla al so d'una mena de gralles i timbals (com els escocesos ho feien amb gaites i timbals), em va venir al cap una idea una mica estranya: la dels castells de foc (no "castells de focs" -artificials-, sinó de foc, en singular). Seria una festa resultant de combinar les colles de diables amb les de castells -i falcons-. Es podria fer per a celebrar els solsticis, per exemple un dels vespres dels dies 21, 23 o 28 de juny i/o dels dies 21, 23 o 28 de desembre.
Fer-ho demanaria formar unes colles de diables ad hoc en les que s'aplegarien quatre menes de figures: diables de timbal, diables de gralles, diables de processó i diables castellers. Tots portarien el mateix uniforme de diable, preferiblement de color granat rovellat. Els dos primers grups haurien de crear músiques adients, serioses i solemnes, inspirant-se si cal en la tradició dels timbals de Setmana Santa del Baix Aragó.
La festa tindria dues parts: la processó i l'actuació. A la processó els diables de processó formarien dues files a banda i banda, amb els diables castellers al mig. Timbals i gralles ritmarien l'avenç de la processó. Els diables de processó portarien, en lloc de torxes o atxes, els seus coets de cascada, de la més llarga durada possible, i sense so (ni petard ni xiulet); serien de color espurna, no de llum blanca o d'altres colors.
Arribats a l'espai de l'actuació, els diables castellers formarien les seves construccions, envoltats per un cercle de diables de processó que amb els seus coets de cascada formarien un cercle de llum mirant cap a l'interior. Al mig del cercle s'hi farien els castells (castells fàcils: pilars de tres, torres de cinc, castells de cinc i sis) o figures adients creades pels falcons. Un cop feta cada construcció, l'anxaneta -que hauria de ser més gran que els habituals- faria rodar, amb una forca que hauria pujat a l'esquena, un coet que escamparia les espurnes al voltant de la construcció, aquest sí acabant en un petard, i llavors es descarregaria el castell. Timbals i gralles acompanyarien la construcció amb una música adient.
A banda de l'elaboració d'aquestes músiques i coets adients, l'altra dificultat seria trobar un vestit de diable que protegís plenament de les espurnes -els guants amb manyopla, les caputxes i les ulleres de plàstic serien imprescindibles; caldria aprendre lliçons dels plens de foc de la Patum- i alhora permetés fer el castell. No sé si seria possible resoldre aquesta qüestió amb totes les garanties (no es tracta de fer una activitat de risc ni de competència; es tractaria de fer una cerimònia del foc que impacti per la seva bellesa, emoció i solemnitat).
Crec que seria una manera d'aplegar i aprofitar algunes de les més vives de les nostres tradicions de festa popular, creant alhora noves formes.
(He de reconèixer que a l'hora d'imaginar aquesta festa se m'ha fet molt present la nova i molt ampla Rambla de Vilafranca del Penedès, un espai que seria ben adient per a aquesta mena de celebració, la qual li permetria esdevenir més fàcilment un espai emblemàtic. Però certament es podria adaptar a molts espais dels pobles i ciutats de Catalunya).
Fer-ho demanaria formar unes colles de diables ad hoc en les que s'aplegarien quatre menes de figures: diables de timbal, diables de gralles, diables de processó i diables castellers. Tots portarien el mateix uniforme de diable, preferiblement de color granat rovellat. Els dos primers grups haurien de crear músiques adients, serioses i solemnes, inspirant-se si cal en la tradició dels timbals de Setmana Santa del Baix Aragó.
La festa tindria dues parts: la processó i l'actuació. A la processó els diables de processó formarien dues files a banda i banda, amb els diables castellers al mig. Timbals i gralles ritmarien l'avenç de la processó. Els diables de processó portarien, en lloc de torxes o atxes, els seus coets de cascada, de la més llarga durada possible, i sense so (ni petard ni xiulet); serien de color espurna, no de llum blanca o d'altres colors.
Arribats a l'espai de l'actuació, els diables castellers formarien les seves construccions, envoltats per un cercle de diables de processó que amb els seus coets de cascada formarien un cercle de llum mirant cap a l'interior. Al mig del cercle s'hi farien els castells (castells fàcils: pilars de tres, torres de cinc, castells de cinc i sis) o figures adients creades pels falcons. Un cop feta cada construcció, l'anxaneta -que hauria de ser més gran que els habituals- faria rodar, amb una forca que hauria pujat a l'esquena, un coet que escamparia les espurnes al voltant de la construcció, aquest sí acabant en un petard, i llavors es descarregaria el castell. Timbals i gralles acompanyarien la construcció amb una música adient.
A banda de l'elaboració d'aquestes músiques i coets adients, l'altra dificultat seria trobar un vestit de diable que protegís plenament de les espurnes -els guants amb manyopla, les caputxes i les ulleres de plàstic serien imprescindibles; caldria aprendre lliçons dels plens de foc de la Patum- i alhora permetés fer el castell. No sé si seria possible resoldre aquesta qüestió amb totes les garanties (no es tracta de fer una activitat de risc ni de competència; es tractaria de fer una cerimònia del foc que impacti per la seva bellesa, emoció i solemnitat).
Crec que seria una manera d'aplegar i aprofitar algunes de les més vives de les nostres tradicions de festa popular, creant alhora noves formes.
(He de reconèixer que a l'hora d'imaginar aquesta festa se m'ha fet molt present la nova i molt ampla Rambla de Vilafranca del Penedès, un espai que seria ben adient per a aquesta mena de celebració, la qual li permetria esdevenir més fàcilment un espai emblemàtic. Però certament es podria adaptar a molts espais dels pobles i ciutats de Catalunya).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada