Potser podríem qualificar el seu enfocament com a “realisme humanista”. Les seves pel·lícules no són amables, però vessen de rigor i d’autenticitat, de molta autenticitat, a més de ser d’una austeritat exemplar. Qui diu que fan falta molts diners per fer cinema de qualitat? El que cal és tenir quelcom rellevant per dir i saber-ho expressar.
Es germans Dardenne són exemplars en aquest sentit. Potser ens els fa propers que siguin de la nostra generació (en Jean Pierre és del 1951 i en Luc de 1954). Immersos en el món való, del que són els grans cineastes, escriuen els seus guions, i produeixen les pel·lícules. Les seves obres: La promesse (1996), Rosetta (1999, Palma d’Or a Cannes), Le fils (2002, premi de Cannes al millor actor, Olivier Gourmet), L’enfant (2005, Palma d’Or a Cannes), Le silence de Lorna (2008, Premi de Cannes al millor guió) i Le gamin au vélo. Si teniu possibilitats de veure-les, fer-ho val la pena (en el sentit literal de l’expressió, ja que els temes que tracten són colpidors, i la seva realització és sense concessions).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada