 |
| Picasso 1921 |
Des del nostre punt de vista la qualitat humana està relacionada, vinculada, amb dues altres dimensions:
1. La de ser persones sensibles, atentes al que els envolta i capaces d'obrir-se i deixar-se impactar pel que tenen davant. No éssers centrats en si mateixos i en el seu entorn més immediat, en allò que necessiten per sobreviure i afirmar-se, sinó éssers capaços de patir, d’entusiasmar-se i de celebrar amb els altres, d'assaborir la bellesa en la natura i l'art, d'experimentar la solidaritat i la compassió. Éssers capaços d'emocionar-se, de vibrar, de revoltar-se davant la injustícia i la mentida, la crueltat o la manipulació, el menyspreu o l'arrogància. La sensibilitat es desplega en diversos territoris: cap a la naturalesa, cap a les arts, cap al coneixement, cap a la correcció del comportament, cap al sofriment dels altres, cap al benestar dels altres, cap als projectes compartits, etc.
2. La de ser persones obertes a l'esperit. L'espiritualitat permet anar més enllà de la pròpia persona, més enllà del llenguatge i arribar a una experiència del real no interferida en l'essencial per interessos, desitjos, projeccions, submissions, anàlisi, crítiques... Seria la gran aspiració de l'ésser humà i una meravellosa realització del cosmos: un moviment de goig, admiració i agraïment per existir i ser conscient d'aquesta existència, de fusió conscient amb el conjunt de la realitat, deixant la distància crítica i la mirada interessada sense abandonar la consciència, sabent-se identificat amb la realitat. L'explosió energia-matèria generant un ésser capaç de prendre consciència del cosmos al què pertany i celebrar-la, generant un ésser que pot veure i viure la realitat alhora sense distància i amb distància, en un procés de reunificació conscient o experiència d'unitat. L'ésser humà com a fruit del cosmos i, alhora, meravella del cosmos, en tant que capaç d'autoconsciència. Autoconsciència que es manifesta com a consciència íntima sense poder evitar al mateix temps certa percepció de consciència diferenciada, creadora i subtilment abastadora de la totalitat del cosmos, no exclusiva de l'ésser humà sinó preexistent a ell i al mateix cosmos. L'insòlit de l'ésser humà seria la seva capacitat d'assolir aquesta consciència i de percebre-la com a superadora de si mateix i del cosmos. Fet que condueix a una vivència ja no només joiosa, admirada i agraïda, sinó també humil i veneradora, de la realitat.
La qualitat humana estaria diferenciada de i vinculada a la sensibilitat i l’espiritualitat. Sensibilitat i espiritualitat afavoririen el desenvolupament de la qualitat humana, i podrien ser desenvolupades, potenciades, pel cultiu de la qualitat humana. Hi hauria un cercle virtuós entre les tres dimensions. Qualitat humana, sensibilitat i espiritualitat serien dinàmiques interrelacionades, però no de manera mecànica, automàtica. El desenvolupament de certs tipus o nivells de sensibilitat afavoreix el desenvolupament de la qualitat humana, però no ho comporta necessàriament. La qualitat humana inclou certs tipus o nivells de sensibilitat, però no s'identifiquen com a bloc, ni entre elles ni amb l'espiritualitat. Es pot desenvolupar la sensibilitat i la qualitat humana sense desenvolupar l'espiritualitat. Si es treballa l'espiritualitat, la sensibilitat i la qualitat humana en poden sortir enriquides, de la mateixa manera que treballant la sensibilitat i la qualitat humana es facilita el desenvolupament de l'espiritualitat, però això no succeeix automàticament. Poden donar-se diferents nivells de desenvolupament entre les tres, no es situen de manera inevitable en el mateix nivell.
No es podria afirmar, per tant, que només qui desenvolupa l'espiritualitat pot desenvolupar la sensibilitat i la qualitat humana: es pot ser molt sensible i tenir gran qualitat humana i, tot i això, no treballar l'esperit. No es pretén sostenir tampoc que qui treballa la sensibilitat i la qualitat humana ja està desenvolupant l'espiritualitat, vulgui o no vulgui, ho sàpiga o no ho sàpiga; desenvolupar l'espiritualitat és una opció diferenciada i lliure. Alhora, és cert que qui vol desenvolupar l'espiritualitat ho té més fàcil si treballa la sensibilitat i la qualitat humana. En aquest sentit, es pot dir que treballar la sensibilitat i la qualitat humana són maneres de preparar i enfortir el desenvolupament de l'espiritualitat. I encara una darrera consideració: d'alguna manera, hom pot desitjar desenvolupar l'espiritualitat i no aconseguir-ho (tot i que l'espiritualitat també es pot veure com el resultat d'una decisió personal i d'un procés creatiu); la sensibilitat i la qualitat humana, en canvi, sempre poden, si hom ho desitja, ser conreades.
La distinció entre sensibilitat, qualitat humana i espiritualitat és un model teòric per facilitar la comprensió de la realitat i l'orientació del comportament, amb totes les limitacions i parcialitats dels models teòrics. La validesa d'aquesta distinció s'ha de sotmetre a un consens sobre la seva pertinència i la seva utilitat. Aquí se la considera compatible amb i fonamentada en una determinada percepció de la condició humana. I és considerada útil en la mesura que permet superar determinats bloquejos, alguns dels quals deriven de les contraposicions dualistes espontànies: és més senzill contraposar alguna cosa amb el seu oposat (positiu-negatiu, matèria-esperit, humà-inhumà ...), que no tractar simultàniament tres elements, però això darrer pot ser més fecund.
La interrelació d'aquestes tres dimensions pot ser per interinfluència i per solapament:
2. La de ser persones obertes a l'esperit. L'espiritualitat permet anar més enllà de la pròpia persona, més enllà del llenguatge i arribar a una experiència del real no interferida en l'essencial per interessos, desitjos, projeccions, submissions, anàlisi, crítiques... Seria la gran aspiració de l'ésser humà i una meravellosa realització del cosmos: un moviment de goig, admiració i agraïment per existir i ser conscient d'aquesta existència, de fusió conscient amb el conjunt de la realitat, deixant la distància crítica i la mirada interessada sense abandonar la consciència, sabent-se identificat amb la realitat. L'explosió energia-matèria generant un ésser capaç de prendre consciència del cosmos al què pertany i celebrar-la, generant un ésser que pot veure i viure la realitat alhora sense distància i amb distància, en un procés de reunificació conscient o experiència d'unitat. L'ésser humà com a fruit del cosmos i, alhora, meravella del cosmos, en tant que capaç d'autoconsciència. Autoconsciència que es manifesta com a consciència íntima sense poder evitar al mateix temps certa percepció de consciència diferenciada, creadora i subtilment abastadora de la totalitat del cosmos, no exclusiva de l'ésser humà sinó preexistent a ell i al mateix cosmos. L'insòlit de l'ésser humà seria la seva capacitat d'assolir aquesta consciència i de percebre-la com a superadora de si mateix i del cosmos. Fet que condueix a una vivència ja no només joiosa, admirada i agraïda, sinó també humil i veneradora, de la realitat.
La qualitat humana estaria diferenciada de i vinculada a la sensibilitat i l’espiritualitat. Sensibilitat i espiritualitat afavoririen el desenvolupament de la qualitat humana, i podrien ser desenvolupades, potenciades, pel cultiu de la qualitat humana. Hi hauria un cercle virtuós entre les tres dimensions. Qualitat humana, sensibilitat i espiritualitat serien dinàmiques interrelacionades, però no de manera mecànica, automàtica. El desenvolupament de certs tipus o nivells de sensibilitat afavoreix el desenvolupament de la qualitat humana, però no ho comporta necessàriament. La qualitat humana inclou certs tipus o nivells de sensibilitat, però no s'identifiquen com a bloc, ni entre elles ni amb l'espiritualitat. Es pot desenvolupar la sensibilitat i la qualitat humana sense desenvolupar l'espiritualitat. Si es treballa l'espiritualitat, la sensibilitat i la qualitat humana en poden sortir enriquides, de la mateixa manera que treballant la sensibilitat i la qualitat humana es facilita el desenvolupament de l'espiritualitat, però això no succeeix automàticament. Poden donar-se diferents nivells de desenvolupament entre les tres, no es situen de manera inevitable en el mateix nivell.
No es podria afirmar, per tant, que només qui desenvolupa l'espiritualitat pot desenvolupar la sensibilitat i la qualitat humana: es pot ser molt sensible i tenir gran qualitat humana i, tot i això, no treballar l'esperit. No es pretén sostenir tampoc que qui treballa la sensibilitat i la qualitat humana ja està desenvolupant l'espiritualitat, vulgui o no vulgui, ho sàpiga o no ho sàpiga; desenvolupar l'espiritualitat és una opció diferenciada i lliure. Alhora, és cert que qui vol desenvolupar l'espiritualitat ho té més fàcil si treballa la sensibilitat i la qualitat humana. En aquest sentit, es pot dir que treballar la sensibilitat i la qualitat humana són maneres de preparar i enfortir el desenvolupament de l'espiritualitat. I encara una darrera consideració: d'alguna manera, hom pot desitjar desenvolupar l'espiritualitat i no aconseguir-ho (tot i que l'espiritualitat també es pot veure com el resultat d'una decisió personal i d'un procés creatiu); la sensibilitat i la qualitat humana, en canvi, sempre poden, si hom ho desitja, ser conreades.
La distinció entre sensibilitat, qualitat humana i espiritualitat és un model teòric per facilitar la comprensió de la realitat i l'orientació del comportament, amb totes les limitacions i parcialitats dels models teòrics. La validesa d'aquesta distinció s'ha de sotmetre a un consens sobre la seva pertinència i la seva utilitat. Aquí se la considera compatible amb i fonamentada en una determinada percepció de la condició humana. I és considerada útil en la mesura que permet superar determinats bloquejos, alguns dels quals deriven de les contraposicions dualistes espontànies: és més senzill contraposar alguna cosa amb el seu oposat (positiu-negatiu, matèria-esperit, humà-inhumà ...), que no tractar simultàniament tres elements, però això darrer pot ser més fecund.
La interrelació d'aquestes tres dimensions pot ser per interinfluència i per solapament:
- S'entén per interinfluència el fet que desenvolupaments en una de les dimensions poden incidir en les altres, poden afectar-les. No com a resultat inevitable, però sí en termes de predisposició, de crear condicions de possibilitat, de facilitar la viabilitat, i també en termes de potencial d'impuls, de desenvolupament. Un més alt nivell de sensibilitat no genera automàticament major qualitat humana o dóna accés al territori espiritual, però predisposa a això, ho facilita, ho estimula, i el mateix succeeix en els altres sentits de la triple interrelació.
- S'entén per solapament el fet que determinades vivències i determinades pràctiques poden pertànyer al mateix temps a dos dels àmbits o a tots tres. Hi ha territoris compartits i territoris específics. Escoltar certes obres de Bach o Beethoven, observar certes pintures de Rembrandt o Velázquez pot ampliar la capacitat de captació de la bellesa (sensibilitat), o incrementar el grau de consciència de la realitat i de valoració de la seva profunditat (qualitat humana), o portar a una experiència d'unitat, d'eliminació de la distància entre subjecte i objecte (espiritualitat). Pot fer una d'aquestes tres coses, o dues d'elles, o totes tres.
El que s'ha dit permet atribuir certa naturalesa "trinitària" a aquestes dimensions. No es mostren ni com a nocions independents ni com a nocions idèntiques: la distinció entre les tres és òbvia i útil, però al mateix temps es poden presentar formant una única entitat, que pot prendre el nom de qualsevol de les tres. És, doncs, possible, parlar d'espiritualitat com de quelcom d’específic diferenciat de qualitat humana i de sensibilitat (com es fa en aquestes reflexions) o parlar d'espiritualitat en un sentit ampli que inclouria les tres dimensions. I el mateix seria vàlid per a qualsevol de les altres dues dimensions: la sensibilitat pot incloure o no a les altres dues, i la qualitat humana pot englobar o no a sensibilitat i espiritualitat.
Aquesta doble accepció possible de cada terme pot generar obstacles de comunicació, llevat que es precisi si s'usen aquests termes en sentit ampli (incloent-hi el conjunt dels tres) o estricte (diferenciant les seves característiques). El problema principal es presenta amb les visions binàries, per exemple quan es denomina espiritualitat a la suma de sensibilitat i qualitat humana, negant un tercer àmbit específic, o excloent qualsevol vincle de la qualitat humana amb l'espiritualitat. Aquesta reducció de la tríada al binomi sensibilitat-qualitat humana (binomi que tant pot ser etiquetat com "sensibilitat", com "qualitat humana" o fins i tot com "espiritualitat", com es deia) seria una postura que, encara que evidentment legítima, no coincidiria amb la aquí proposada.
Aquesta doble accepció possible de cada terme pot generar obstacles de comunicació, llevat que es precisi si s'usen aquests termes en sentit ampli (incloent-hi el conjunt dels tres) o estricte (diferenciant les seves característiques). El problema principal es presenta amb les visions binàries, per exemple quan es denomina espiritualitat a la suma de sensibilitat i qualitat humana, negant un tercer àmbit específic, o excloent qualsevol vincle de la qualitat humana amb l'espiritualitat. Aquesta reducció de la tríada al binomi sensibilitat-qualitat humana (binomi que tant pot ser etiquetat com "sensibilitat", com "qualitat humana" o fins i tot com "espiritualitat", com es deia) seria una postura que, encara que evidentment legítima, no coincidiria amb la aquí proposada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada