Iniciació a la música clàssica

Heus aquí unes pautes de treball adreçades a persones sense coneixements de música ni de la música clàssica però amb interès o curiositat per fer-hi una primera aproximació. El propòsit no és “donar informació” sinó aportar indicacions en la línia del “treballar la sensibilitat”. L'objectiu és facilitar l'apropament a la tradició musical culta europea dels darrers cinc segles. Aquest marc metodològic pot ser utilitzat després per continuar la recerca personal de cadascú.

Subratllem d'entrada la gran capacitat de la música clàssica per aportar bellesa i per fer viure emocions i sentiments. També la relació i paral·lelismes de la música amb l’experiència espiritual, donada la capacitat de la música per anar més enllà de les paraules, per endinsar-se en l’àmbit de l’inefable.

Es proposen quatre eixos de treball fonamentals:

I. “Timbres, instruments, formacions i formes”

II. “Temes, imatges i estats d’ànim”

III. “Comparant versions”

IV. “Estils i compositors”


Comencem, però, amb alguns elements generals:

a) Com escoltar la música clàssica:

- és pertinent preparar el cos (relaxar-se, adoptar una posició còmoda però adient, que faciliti l'atenció) i la ment (apaivagament, concentració).

- és bo estar atents a les nostres reaccions (incomoditat, avorriment, indiferència, curiositat, plaer…). Fins i tot pot ser útil anotar-les.

- és imprescindible la reiteració en l'escolta: val la pena concentrar-se en un nombre limitat d’obres, escoltant-les repetidament fins arribar a l’“això ho reconec”.

- cal detectar dels elements de complaença: precisar-los, fer-ne la base d’operacions (ja que es tractarà de fer passos progressius a partir d’aquests elements: si m’agrada X, el lògic pot ser passar a escoltar Y).

b) Alguns elements de reflexió:

· Val la pena diferenciar i familiaritzar-se amb els elements bàsics de la música: to, timbre, intensitat, durada, ritme, tempo, melodia, harmonia…

· És bo fer una reflexió sobre la música clàssica com una de les formes més desenvolupades, sofisticades i abstractes de l’art. Constatar la seva capacitat per a transmetre i crear formes i emocions, però també altres “coses” difícilment etiquetables (arquitectures abstractes?).

· Música clàssica i espiritualitat:

- Veure l’art com a component del món de la gratuïtat i no del de la necessitat.

- Constatar els paral·lelismes entre la creació artística i la creació espiritual (recerca d’un camí propi, aprenentatge del mestre per poder caminar sol, desenvolupament d’una sensibilitat peculiar, etc.).

- Copsar que les sensacions i emocions produïdes pels sons van sovint més enllà de les paraules. Aquesta capacitat de la música per parlar més enllà de les paraules ens porta a l’àmbit de les experiències no descriptibles, l’àmbit de l’inefable, en el qual també es mou l’experiència espiritual.


Eix I. “Timbres, instruments, formacions i formes”

Es tracta de familiaritzar-se amb el so característic de cada instrument i amb les formacions i formes bàsiques:

- Instruments: piano, violí, viola, violoncel, contrabaix, flauta, flautí, oboè, clarinet, fagot, corn anglès, trompeta, trombó, trompa, tuba, timbals. Les famílies d’instruments (corda, fusta, metall, percussió d’alçada no definida i d’alçada definida).

- Formacions: violí i piano, veu i piano, trio amb piano, quartet de corda, grups de metalls, orquestra (de cambra i simfònica), cor, instruments i veus amb orquestra. Altres formacions: trio de corda, quintets, sextets, septets, octets...

- Formes: música de cambra, concert (“la confrontació, el diàleg i la conjunció”), simfonia (“les harmonies de l’univers”), lied, òpera (“l’espectacle total”), música litúrgica (rèquiems, Stabat Maters, passions, cantates, misses, oratoris…).

Eix II. “Temes, imatges, estats d’ànim”

Es tracta de veure com de vegades la música es pot associar a:

- alguns temes (el diàleg, la lluita, el lament, la mort, la irrupció sobtada o esplendorosa, la irrupció gradual o discreta…)

- algunes imatges (la tempesta, el clar de lluna, paisatges, colors, ocells…)

- algunes emocions i estats d’ànim (alegria, tristesa, serenor, pau, dolcesa, harmonia, ordre, desorientació, dispersió, desconcert, angoixa, altres estats d’ànim etiquetables així com estats d’ànim no etiquetables, que ens porten a veure la dimensió de la música com a “creadora” d’estats d’esperit)

O bé com pot moure’s en un nivell abstracte, difícilment identificable amb algun dels elements indicats.


Eix III. “Comparant versions”

Es tracta de contrastar com d’una mateixa composició se’n poden fer versions diferents segons la manera d’interpretar-les, bàsicament a través de diferències en la velocitat de la interpretació (tempo), en la manera de dir les frases i posar els accents i en el relleu donat als diferents instruments modulant la seva intensitat (de fortíssim a fluixíssim).


Eix IV. “Estils i compositors”

Es tracta d’esquematitzar de manera molt simple la música culta europea dels darrers cinc segles, per tal d’oferir una primera aproximació a l’evolució viscuda. Com tot esquema, només és un dels molts possibles, i no pretén descriure la realitat històrica sinó ser una eina que ens faciliti l’apropament als materials musicals heretats que volem descobrir i fruir.

Diferenciarem sis etapes, dins de les quals situarem alguns compositors fonamentals, les obres principals dels quals es podran treballar prioritàriament.

· Música medieval

• Cant gregorià

• Guillaume de Machaut (1330-1377)

• John Dunstable (1370-1453)

• Guillaume Dufay (1400-1474)

• Jan van Ockenghem (1430-1495)

• Josquin des Prés (1450-1521)

· Música renaixentista (segles XVI i XVII)

Instruments menys perfeccionats que ara, timbre peculiar (clavecí, viola de gamba… música dels àngels). Formes força rígides i elementals. Fons discrets i senzills.

• Giovanni Pierluigi di Palestrina (1525-1594)

• Andrea Gabrielli (1510-1586)

• Giovanni Gabrielli (1557-1612)

• Roland de Lassus (1532-1594)

• William Byrd (1543-1623)

• Orlando Gibbons (1583-1625)

• Cristobal de Morales (1500-1553)

• Tomás Luis de Victoria (1540-1611)

• Monteverdi (1567-1643)

• Allegri (1582-1652)

• Schütz (1585-1672)

• Lully (1632-1687)

• Purcell (1658-1695)

• Corelli (1653-1713)

• Marin Marais (1656-1728)

• François de Couperin (1668-1733)

· Barroc (primera meitat del segle XVIII)

Exaltació de la forma. Fons subjecte al respecte a la forma (poc marge de maniobra dins de les normes establertes; tot i així, el geni de Vivaldi sabé transmetre, a través d’aquestes formes, una gran alegria, i el geni de Bach una enorme profunditat).

• Alessandro Scarlatti (1659-1725)

• Vivaldi (1678-1743)

• Rameau (1683-1764)

• Bach (1685-1750)

• Haendel (1685-1759)

• Gluck (1714-1787)

· Classicisme (segona meitat del segle XVIII)

Recerca de l’equilibri entre la forma i el fons (gran sentit de l’ordre i de l’harmonia). Forma ben pautada, fons contingut (alegria i tristesa, però sempre en mesura, dintre d’un ordre, amb correcció, sense excessos ni explosions sentimentals, sense eufòries ni patetismes).

• Haydn (1732-1809)

• Mozart (1756-1791)

• primer Beethoven (1770-1827)

· Romanticisme (segle XIX)

La forma al servei del fons (major llibertat formal; la forma “esclata”, és portada més enllà dels límits preestablerts anteriorment, per tal de permetre una millor expressió dels sentiments i les emocions). Exaltació del fons (obert a tota mena de sentiments i emocions i a tota mena d’intensitats, amb especial èmfasi en els extrems: l’eufòria, la desesperació, la malenconia…; sentiments no només personals sinó també col·lectius -la pàtria, la revolta…).

Tres grans etapes:

- el romanticisme inicial, més centrat en els sentiments personals (primera meitat del segle XIX).

• Beethoven (1770-1827)

• Weber (1786-1826)

• Berlioz (1803-1869)

• Schubert (1797-1828)

• Schumann (1810-1856)

• Mendelssohn (1809-1847)

• Chopin (1810-1849)

- el romanticisme madur, més ambiciós i que inclou la dimensió patriòtica (segona meitat del segle XIX).

• Liszt (1811-1886)

• Wagner (1813-1883)

• Bruckner (1824-1896)

• Rossini (1792-1868)

• Verdi (1813-1901)

• Gounod (1818-1893)

• Franck (1822-1890)

• Saint-Saëns (1835-1921)

• Bizet (1838-1875)

• Fauré (1845-1929)

• Mussorgsky (1839-1881)

• Txaikovski (1840-1893)

• Dvorak (1841-1904)

• Grieg (1843-1907)

• Brahms (1853-1897)

- el post-romanticisme, que explora ja els límits emocionals i el desconcert davant el canvi de societat i la crisi de valors (finals del segle XIX i començaments del XX). 

• Mahler (1860-1911)

• R. Strauss (1856-1949)

• primer Schönberg (1874-1951)

· L’explosió de la música (primera meitat del segle XX)

L’explosió de la forma (màxima llibertat expressiva, defensada tant pels impressionistes -per poder reflectir tota mena d’impressió, de color, de matís de la llum- com per l’escola de Viena -dodecafonisme: igual valor i llibertat d’associació de les dotze notes de l’escala). L’explosió del fons (obertura a l’expressió de nous sentiments: desorientació, angoixa, dispersió, ironia, absurd, desolació, buit…). 

• Debussy (1862-1918)

• Ravel (1875-1937)

• Satie (1866-1925)

• Bartok (1881-1945)

• Stravinski (1882-1971)

• Prokofiev (1891-1953)

• Schönberg (1874-1951)

• Berg (1885-1935)

• Webern (1883-1945)

• Poulenc (1899-1963)

• Mompou (1893-1987)

• Xostakovitx (1906-1975)

• Britten (1913-1976)

• Messiaen (1908-1992)

Nota final: La millor manera d'escoltar música clàssica són els concerts en directe, és clar, sense cap intermediació electrònica del so. La següent millor manera és un bon equip de so, amb unes bones caixes i un bon amplificador; la font de so poden ser discs de vinil, CD o música de la xarxa en alta fidelitat (cada vegada hi ha més oferta en aquest sentit). La tercera manera i la més barata és amb l'ordinador, la tauleta o el telèfon mòbil i uns auriculars decents, cosa que permet explorar fàcilment l'enorme quantitat de musica que hi ha a la xarxa, per exemple a Spotify. Si al començament us voleu estalviar feina, podeu utilitzar la playlist "Introducció emocional a la música clàssica" on hi trobareu 200 peces triades d'accés relativament senzill i entre les quals alguna us pot seduir i obrir un itinerari que podeu seguir després. Aquesta playlist es troba a Spotify en l'usuari merceirai. Al mateix usuari hi trobareu llistes d'introducció a l'òpera, i cap a la part final del llarg llistat molta música clàssica més o menys endreçada i triada.