El lideratge dels nostres temps

L'amic Antoni Gutiérrez-Rubí proposava el 26 de maig de 2010 a ESADE deu trets per a la mena de líders que considera que necessitem actualment. Si ho vaig entendre bé, eren més o menys els següents:

1) Parlar amb el cor. Capacitat d'emoció i de comprensió

2) Comunicació total (no només amb la paraula, sinó també amb el gest, amb l'acció i amb els símbols emprats)

3) Capacitat d'escoltar. Poder copsar l'estat d'ànim col·lectiu (i això no és fàcil: l'aigua a 90 graus té un aspecte semblant a l'aigua a temperatura ambient...)

4) Pensar en imatges

5) Sentir passió per les idees

6) Capacitat d’acompanyament, d’anar amb la gent

7) Elaboració de relats polítics

8) Capacitat de projectar una visió

9) Treball en equip

10) Explorar nous llenguatges, nous formats.


Abans de presentar aquest decàleg, Gutiérrez-Rubí havia fet una forta crítica a la dimensió carismàtica del lideratge, contraposant-la amb característiques com la capacitat d'acompanyament, de comprensió, d'autenticitat, de transparència, de persistència i constància, d'inspirar confiança. Voldria aportar tres comentaris, fets des del respecte i la simpatia i que fan referència a un context més ampli que la interessant aportació comentada.

1.- Trobo curiosa aquesta mena d'aversió al lideratge carismàtic, on Gutiérrez-Rubí coincidia amb posicions força freqüents dins mateix d'ESADE. ¿Per què hi ha aprensió envers la capacitat d'una persona d'impactar mobilitzadorament en els altres? Són encara residus de l'impacte nazi-feixista, o fins i tot napoleònic? O dels casos de directius empresarials que han acabat portant a la seva empresa al desastre? O és fruit del cansament del llarg període de lideratge pujolià a Catalunya? O és una teorització defensiva de les limitacions montillianes? S'entén la por a la “manipulació de les masses”, però crec excessiu foragitar per això el lideratge carismàtic. Més val situar cada cosa al seu lloc: hi pot haver lideratge carismàtic amb respecte a les consciències dels seguidors. Hi pot haver lideratge carismàtic des de l'autenticitat, la transparència, la comprensió, la persistència. I probablement no hi pot haver lideratge sense carisma (o "ressonància", com ens agrada dir a alguns seguint Richard Boyatzis). Aquesta no és, certament, l'única característica del lideratge, però forma part de les que el defineixen. Per això no m'acaben de fer el pes formulacions com les de "lideratge compartit" o "lideratge servidor": crec que assenyalen processos valuosos, importants, imprescindibles, però no cal que els etiquetem com a processos de lideratge (seguint aquesta moda actual de ficar el lideratge per tot arreu).

2.- També trobo curiosa la fascinació per la novetat, per l'explosió dels mitjans de comunicació derivada de la galàxia Internet, pel poder de les imatges i els relats que ens retrotrau a etapes mitològiques o si més no als temps medievals del romànic... Pot tenir impacte, certament, però crec que es situa més en els aspectes perifèrics que en els centrals: en el cor de les dinàmiques de lideratge hi continua havent les persones i les visions o projectes, més que no pas les tecnologies intermediàries. Hi havia líders abans de la impremta i n'hi ha hagut després de la impremta, tot i l'enorme canvi en la comunicació que aquesta va suposar. La dinàmica del lideratge utilitza les tecnologies de comunicació de cada moment, però no crec que quedi definida per aquestes tecnologies. La societat canvia, i molt, però no tot canvia al mateix ritme, i les dinàmiques de lideratge van lligades a elements característics de la condició humana que queden menys afectats per les dinàmiques d'innovació tecnològica en la comunicació.

3.- Em meravella l'enlluernament actual pels aspectes emocionals. És una reacció contra etapes massa racionalistes? Potser sí, però potser ja hem de poder ser capaços de combinar raó i emoció de manera digna i operativa, sabent què correspon a cadascuna i sense caure en preponderàncies perilloses. I si a l'àmbit emocional hi afegim referències a l'espiritualitat, aquest concepte avui en dia tan emprat i tan poc definit, la temperatura esdevé encara més elevada, i el risc de garbuix també. Una de les virtuts del nostre temps és la de tenir prou perspectiva i experiència com per situar cada cosa al seu lloc, mirar d'aturar certs moviments pendulars i avançar per camins complexos i equilibrats.