Sadollats?

"If music be the food of love, play on,
Give me excess of it; that surfeiting,
The appetite may sicken, and so die."

Així comença la deliciosa comèdia Twelfth night, de Shakespeare.

Joan Sellent ho ha traduït així:

"Si amb música es nodreix l'amor, toqueu!
Satureu-me de música, fins que al final
la gana digui prou i es mori..."

El que voldria comentar és l'ús del terme "satureu-me". Perquè no utilitzar "sadolleu-me"? Perquè no és d'ús corrent? Això no el fa menys adient per a traduir Shakespeare, i potser podria afavorir que el féssim servir més sovint, cosa que enriquiria la nostra llengua. "Satureu-me" sona tan "científic", tan poc poètic, que fa cert mal a les orelles en un context com aquest...

Una altra sortida, més literal, seria "doneu-me'n en excés"...