La imatge evangèlica és ben definida. Abans d'afrontar els esdeveniments que acabaran amb la seva mort, el que fa Jesús és aplegar-se amb els amics per a celebrar la Pasqua jueva, un sopar ritual que vincula amb la tradició i dóna forces per afrontar el futur. Un sopar de germanor, d'amistat, d'estimació, de compartir una manera de veure el món i una tasca a fer.
Com fer que la rememoració d'aquest darrer sopar (ni diguem eucaristia, missa o el que sigui) tingui per a nosaltres aquestes dimensions? Com fer que s'hi visquin l'amistat i l'estimació, la fraternitat? Com fer que hi trobem forces per afrontar els nostres reptes? Com fer perquè la celebració ens sigui un vincle amb la tradició, amb les generacions que ens han precedit? Com fer que sigui una proclamació de conviccions profundes, i esdevenir així un vehicle de transmissió d'aquesta tradició?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada