 |
| Lorenzo Monaco 1415 |
 |
| Campin 1419 |
 |
| Campin 1425 |
 |
Campin 1425
|
 |
| Gentile da Fabriano 1425 |
 |
| Gentile da Fabriano 1425 |
 |
| Masolino 1430 |
 |
| Bicci di Lorenzo 1430 |
 |
| Fra Angelico 1431 |
 |
| Van Eyck 1432 |
 |
| Fra Angelico 1432 |
 |
| Fra Angelico 1433 |
 |
| Bicci di Lorenzo 1434 |
 |
| Van Eyck 1434 |
 |
| Van der Weyden 1434 |
 |
Witz 1440
|
 |
| Fra Angelico 1440 |
 |
| Filippo Lippi 1440 |
 |
| Filippo Lippi 1440 |
 |
| Filippo Lippi 1440 |
 |
| Filippo Lippi 1440 |
 |
| Filippo Lippi 1443 |
 |
| Bellini 1444 |
 |
| Baldovinetti 1447 |
 |
Filippo Lippi 1450
|
 |
| Filippo Lippi 1450 |
 |
| Fra Carnevale 1450 |
 |
| Fra Carnevale 1450 |
 |
| Jaume Baçó 1450 |
 |
| Pesellino 1450 |
 |
| Petrus Christus 1452 |
 |
| Petrus Christus 1452 |
 |
| Fra Angelico 1453 |
 |
| Pesellino 1455 |
 |
| Van der Weyden 1455 |
 |
| Bouts 1455 |
 |
| Gozzoli 1455 |
 |
| Bellini 1465 |
 |
| Bartolomeo Caporali 1465 |
 |
Melozzo da Forli 1465
|
 |
| Filippo Lippi 1466 |
 |
| Piero della Francesca 1466 |
 |
| Bartolomeo Caporali 1468 |
 |
| Filippo Lippi 1469 |
 |
| Memling 1470 |
 |
| Cossa 1470 |
 |
| Memling 1475 |
 |
| Leonardo da Vinci 1475 |
 |
Botticelli 1481
|
 |
| Lorenzo di Credi 1485 |
 |
| Botticelli 1485 |
 |
| Botticelli 1489 |
 |
| Memling 1489 |
 |
| Botticelli 1490 |
 |
| Botticelli 1492 |
 |
| Cima da Conegliano 1495 |
 |
| Perugino 1497 |
 |
| Fra Bartolomeo 1497 |
 |
| Bellini 1500 |
¿Per què hi ha una eclosió de representacions pictòriques de l'Anunciació el segle XV (que es perllonga després durant el segle XVI, encara que potser no amb el mateix nivell d'inspiració -els moments d'eclosió sempre són més vitals que els que els segueixen-)? ¿Perquè esdevé un tema freqüentment representat pels pintors de l'època?
És possible que aquest fenomen estigui relacionat amb l'eclosió del pensament humanista del Renaixement, del que formarà part Erasme de Rotterdam (1466-1536). La persona individual agafa una importància primordial, esdevé protagonista, i els artistes troben en el tema de l'Anunciació, originat en un context cultural mític ben diferent al del moment, una escena que sintonitza amb els seus propòsits d'exaltació de la persona.
En aquest cas, Maria, una noia de poble, es digne d'entrar en contacte amb la divinitat, amb el que hi ha de més important, amb la dimensió profunda de l'existència. Els renaixentistes reutilitzen la imatge de l'Anunciació segons les seves prioritats, segons la seva sensibilitat. I el mateix fem nosaltres al referir-nos avui a escenes evangèliques o d'altres tradicions mitològiques. I està bé fer-ho així: la gràcia i la potència de les imatges mítiques està en aquesta capacitat de ser reinterpretades, reutilitzades, reexprimides, reelaborades des de perspectives diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada