La ciència, l'art, la filosofia i la religió són grans regions que conformen bona part de l'univers cultural humà. Dins de cada una d'aquestes regions hi ha uns petits territoris peculiars que es caracteritzen per treballar a la frontera, per dedicar-se a la recerca, a la innovació, a la creació de nous conceptes i noves obres.
Entre aquests territoris peculiars (especialment presents, encara que no abastant tot el conjunt, en àmbits com la recerca bàsica, l'avantguarda artística, l'ontologia, l'ètica, la teologia, la mística...) es genera una interessant ressonància: s'interessen els uns pels altres, intercanvien metàfores, constaten sintonies...
La pregunta és llavors: parlen del mateix? Si bé comparteixen la condició fronterera, el cercle hermètic amb el que cada una d'elles treballa és el mateix? (En parlar de "cercle hermètic" fem servir, potser abusivament, la terminologia d'Eugenio Trias; o sigui, dient-ho amb poca precisió, el desconegut amb el que es miren de relacionar). Dir que el cercle hermètic de totes elles és la realitat en tant que ella mateixa (no en tant que construcció humana) ens diu alguna cosa? I, més que no pas descobrir, no serà que el que es fa en aquests territoris és construir, crear? I, en aquest cas, això que creen, és el mateix? O bé són construccions complementàries que van enriquint la cultura humana?
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari