"Enmig d'aquest onatge continu, ascendent i incontenible, de la vida que avança orientada pel Desig essencial, no podem deixar de constatar que, a més dels impulsos constructius, possibilitzadors de més existència, n'hi ha d'altres que són devastadors i aniquiladors. Entremig existeix tota una gamma de tanteigs que entretenen sense fer-nos avançar ni retrocedir, però que poden acabar intoxicant-nos i tenint un efecte regressiu. I és que, com hem vist, en el dinamisme de la vida hi ha també una resistència, una inèrcia, una imantació cap a estadis anteriors en els quals, paradoxalment, també desitgem aturar-nos per deixar de ser. (...) Els desitjos estan constituïts per dos vectors: l'expansió i la contenció. Per la seva expansió, el desig emergeix i creix, constituint-se en dinamisme de recerca i obertura. Però no sempre pot ni ha de trobar-se en estat de desplegament, sinó que també ha de passar per estadis de renúncia. El desig que sempre és satisfet acaba sent destructiu i devastador com el càncer, que devora tot el que troba al seu pas. Necessita el pol complementari: un límit que l'encarrili i li doni direcció. Aquesta articulació és extremament difícil i subtil. En això consisteix l'aprenentatge de viure, l'art de prendre i desprendre's en els diversos àmbits de l'existència."
Xavier Melloni a El Desig essencial, Fragmenta Editorial, Barcelona 2009, p. 21-22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada