 |
| Van Gogh 1888 |
El poeta Agustí Bartra escrivia això el 1939 des del Camp de refugiats d'Agde (gràcies a la Mercè Arànega i a en Francesc Pasqual per rememorar el poema)
"En molts llocs d'aquest món hi ha grans espais de blat madur
amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.
En molts llocs d'aquest món les fulles són llavis ardents
que besen tots els núvols i parlen a tots els vents.
En molts llocs d'aquest món el dia cau com una poma
-que l'arbre de la nit ha madurat- de llum i aroma.
En molts llocs d'aquest món hi ha torres negres d'anys i pluja
amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.
En molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones
i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.
En molts llocs d'aquest món les hores van trenant sa dansa
de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.
En molts llocs d'aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
amor, bressols i tombes... Oh cor feixuc, què més demanes?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada