El Credo de Tolstoi

Gauguin 1888

"Crec en Déu, que per mi és l'Esperit, l'Amor, el Principi de tot. Crec que està en mi, com jo estic en ell. Crec que la voluntat de Déu mai no ha estat més clarament expressada que en la doctrina de l'home Crist; però no podem considerar Crist com a Déu i dirigir-li pregàries sense cometre el més gran dels sacrilegis. Jo crec que la veritable felicitat de l'home consisteix a complir la voluntat de Déu; crec que la voluntat de Déu és que tot home estimi els seus semblants i actuï envers ells com voldria que actuessin envers ell, cosa que resumeix, diu l'Evangeli, la llei i els profetes. Crec que el sentit de la vida, per cadascun de nosaltres, és només de fer créixer l'amor en un mateix, crec que aquest desenvolupament del nostre potencial d'estimar ens valdrà, en aquesta vida, una felicitat que s'anirà fent cada dia més gran i, en l'altre món, una felicitat més perfecta; crec que aquest creixement de l'amor contribuirà, més que cap altra força, a fundar sobre aquesta terra el Regne de Déu, és a dir, a reemplaçar una organització de la vida on la divisió, la mentida i la violència són totpoderoses, per un ordre nou on regnaran la concòrdia, la veritat i la fraternitat [...]"

Lev Tolstoi (1818-1910) a la carta de resposta al Sant Sínode que l'excomunicava (publicat al n. 29 de Dialogal)