dimarts 17 de febrer de 2009

Ens caldrà molt d'amor



La gran crisi que estem vivint no és només econòmica. Hi ha diverses crisis que es superposen. Voldria subratllar-ne una que em sembla especialment rellevant. És una crisi d’amor. És el nivell alarmantment baix d’amor al que hem arribat, no envers les persones -que potser també- però sobretot envers dos components bàsics de la nostra existència: la natura i la cultura. Certament, ambdues ens preocupen i ens n’ocupem; però no les estimem, o no les estimem prou. Estimar-les va més enllà de l’anàlisi racional i l’operativitat pragmàtica: estimar-les vol dir portar-les al cor, viure-les amb passió, sentir-se atret, arrossegat, per elles; vol dir posar-se al seu servei, cultivar-les amb cura, protegir-les. I vol dir encomanar aquest amor, difondre’l, a través del testimoni personal i de les experiències de vivència col·lectiva d’aquest amor.
 
 
 

0 comentaris: