La pregària del dia

  

Mirant endins...

1.1.1

LAUDES PER QUAN S'ESTÀ ANIMAT

Quina sort llevar-se i poder dir:

em sento bé, Senyor, estic content.

Estic a punt per viure tot un dia,

un dia farcit de novetat,

sigui quina sigui:

mirades, sons, olors,

el cel d'un cert color,

una gent vivint al meu voltant,

uns esdeveniments que ahir no hi eren...

Tot és nou, Senyor,

tot es va fent constantment,

sobre la marxa.

Quina sort, Senyor,

cada dia és una petita meravella!

1.1.2

ÀNGELUS PER QUAN S'ESTÀ ANIMAT

Que bonic que és el món, Senyor!

Tot va endavant,

tot va fent el seu curs,

buscant el seu destí discretament,

com el qui no fa res.

Jo també, jo també, Senyor,

miro d'anar trobant el que he de fer,

el que em pertoca de dur a terme,

per no tornar-me obstacle al vostre alè.

Tranquil·lament, regularment,

cada dia una mica;

i així cada dia esdevé porta oberta, Senyor,

al meu camí cap a Vós.

Gràcies per aquest dia,

gràcies per la meva alegria,

gràcies pel meu destí,

i gràcies per la vida.

1.1.3

VESPRES PER QUAN S'ESTÀ ANIMAT

Sap un cert greu, Senyor,

que ja s'acabi el dia.

Tan amics que ens hem fet,

tant que m'ha ajudat,

tant que l'he fruït,

i ara...adéu-siau!

És clar que ara ve la nit,

l'espai pel repòs i pel misteri,

per sentir-se acollit

per uns estels, uns braços, uns llençols...

Que bé, Senyor,

la calma, la negror, el trobar-se un mateix;

el bell recolliment,

la pau al firmament,

el llit de l'encanteri...

on quedar plàcidament adormit.

1.2.1

LAUDES PER QUAN S'ESTÀ CANSAT

Llevar-se amb son, Senyor!

No em direu

que no n'hi hagi per queixar-se.

Si em llevo ja cansat,

com m'ho faré

per prendre'm el nou dia amb il·lusió?

M'ho voleu dir, Senyor?

I, en arribar a la feina,

d'on trauré l'energia per somriure als companys?

No hi ha pas dret, Senyor,

llevar-se amb cansament,

sentir-se malament

quan tot just surt el sol

i comença un nou dia.

Quina mandra, Senyor,

al llit me'n tornaria!

Però no hi ha res a fer,

sortirem al carrer,

i au, a anar fent via...

1.2.2

ÀNGELUS PER QUAN S'ESTÀ CANSAT

Paro un moment, Senyor,

per pensar en Vós,

i mirar de no pensar en mi mateix,

ni en el meu cansament.

Però hi és, Senyor,

i n'estic tip!

Cansament de la ment,

defalliment del cos,

desànim,

falta de ganes de fer qualsevol cosa...

No pot ser, Senyor,

hi ha alguna cosa que no va.

Ho hauré d'arreglar, Senyor,

i fer-ho aviat.

Tot menys anar pel món tan desastrat,

tan sense esma, tan aplanat,

com si algú m'hagués apallissat...

Doneu-m'hi un cop de mà, d'acord?

1.2.3

VESPRES PER QUAN S'ESTÀ CANSAT

Senyor, jo ja en tinc prou.

Us ho dic de debò: estic cansat.

Cansat de dormir poc,

cansat d'anar esverat,

cansat de tenir el temps cronometrat.

Cansat d'arribar a casa

i haver d'anar a dormir

sense ni deu minuts per posar un disc.

Cansat de maleir el despertador,

o bé de prescindir-ne per l'insomni.

Cansat de mirar llistes

de coses que cal fer

sense tenir-ne ganes.

Cansat de no llegir,

i de no anar al cinema entre setmana.

Cansat, Senyor, cansat,

cansat d'estar cansat

per coses tan banals i irrellevants

com les que us he dit ara.

Perdoneu-me, Senyor,

per aquest cansament

sense cap importància...

1.3.1

LAUDES PER QUAN S'ESTÀ ATABALAT

No sé on soc, Senyor.

Em llevo i em noto estrany,

amb el cap massa accelerat per l'hora que és,

amb un neguit a l'estómac que no hi hauria de ser.

No trobo el camí,

el camí de la pau, Senyor.

Visc neguitós,

com si hagués de passar alguna cosa d'especial,

desorientat com un gos que ha perdut el rastre,

amb una allau de pensaments al cap

que passen un rere l'altre amb una velocitat vertiginosa.

Això no pot ser, Senyor,

he de retrobar la serenor.

1.3.2

ÀNGELUS PER QUAN S'ESTÀ ATABALAT

No sé on vaig, Senyor,

ni sé d'on vinc, ni sé per on navego.

Prou que voldria la pau,

però no hi ha manera d'assolir-la.

No sé veure què és millor i què és pitjor,

em sento estirat per totes bandes,

i no porto el timó d'aquesta nau.

Tant que m'agradaria tenir el cap clar

i el cor tranquil, Senyor!

Però vaig amunt i avall,

i no sé perquè visc,

ni què hauria de fer amb la meva vida.

He de frenar, Senyor, sigui com sigui!

Tant de bo m'assereni

i pugui retrobar el nord de mi mateix,

i finalment se'm calmi l'existència.

1.3.3

VESPRES PER QUAN S'ESTÀ ATABALAT

Ara no vull anar a dormir, Senyor.

Tinc por que en tancar el llum

el cap em començarà a voltar,

i mil imatges es faran al meu davant,

creant un caos i un neguit insuportables.

El dia d'avui tampoc no m'ha servit

per posar una mica d'ordre dintre meu.

I sé que és cosa meva,

que sóc jo qui ha de fer un cop de cap,

que no puc estar esperant eternament

que algú vingui i m'endreci des de fora.

Ho sé, Senyor, ho sé,

però mai no acabo de trobar aquella empenta

que em faria sortir d'aquest forat

ple d'enrenou, de soroll i de desordre.

Potser demà, Senyor, potser demà...

1.4.1

LAUDES PER QUAN S'ESTÀ TRIST

Només despertar-se

i sentir ja aquest desànim,

aquestes poques ganes de viure aquest nou dia,

aquesta mena de pena al cor

que clava els peus a terra,

que humiteja els ulls

i fa un nus a la gola.

I això quan encara no t'ha passat res,

ni has vist ningú,

ni gairebé no saps quin dia fa!

És de dins, Senyor, de mi mateix,

hi ha en mi alguna cosa que no va,

alguna incapacitat de veure les coses tal com són,

sense aquest vernís de tristesa

que els hi poso al damunt sense parar.

Tant de bo avui comencés

a deixar de projectar tant de desànim

i mirar-me les coses

amb una mica d'esperança.

1.4.2

ÀNGELUS PER QUAN S'ESTÀ TRIST

Aquest neguit, Senyor.

Aquest no saber ben bé què em passa,

aquest estar trist, Senyor.

Aquest desànim que per tot arreu s'escampa,

aquesta mena de pena constant dins el cor, Senyor.

Els problemes no creen tristesa, Senyor,

sinó preocupació;

la tristesa ve de dins, del propi cor,

d'aquest no saber ajustar-se al món,

d'aquest no saber trobar el camí de la pau i l'alegria.

Com es fa, això, Senyor, com es fa?

Com deixar de fer-me la víctima,

i retrobar la gràcia de viure?

Amb la gràcia que pot tenir la vida, Senyor,

si te la mires bé!

Però ara, Senyor, tota aquesta enganxosa

i escampadissa tristesa...

1.4.3

VESPRES PER QUAN S'ESTÀ TRIST

Ara acaba el dia, Senyor.

Estic trist.

De vegades els dies et deixen aquest regust amarg,

aquesta mena de ganes de no continuar,

de deixar córrer els esforços,

de deixar-se anar en el no fer res, o en el distreure's,

i recrear-se una mica en la mateixa tristesa.

D'esperar que algú et tregui del forat.

És trist estar trist, Senyor.

I no és ben bé per res,

és més aviat per tot plegat,

per la manca d'una mà que t'arrossegui,

d'algú o alguna cosa que et donin una empenta

i et moguin endavant.

És trist l'anar a dormir trist, Senyor.

I avui hi hauré d'anar.

Sento no poder-vos oferir res més;

avui haureu de conformar-vos

amb aquesta tristesa.

1.5.1

LAUDES PER QUAN S'ESTÀ ANGOIXAT

M'ofego.

Aquesta mena d'inexplicable pressió al cor,

a l'estómac, al coll.

Aquesta manca de sentit,

aquest no saber on anar,

perquè miris on miris el camí està barrat,

sense sortida; només horitzons negres, opacs.

No ho entenc, Senyor, i em queixo i no ho accepto.

És més fort que jo, Senyor, em sento impotent,

bloquejat, encallat!

No és just, no està bé, no pot ser així,

hi ha d'haver una sortida o altra!

Aguantar, Senyor, no crec que pugui fer altra cosa,

i ja serà prou.

Aguantar com la barca enmig de la tempesta,

i esperar que passi.

Aguantar amb paciència,

aguantar, aguantar...

1.5.2

ÀNGELUS PER QUAN S'ESTÀ ANGOIXAT

Quin sentit té tant de neguit, Senyor?

Em sento clavat a terra,

totalment a mercè del sol o el fred,

o de qualsevol d'aquests ferotges animals

que tinc a dins rosegant-me el ventre

i colpejant-me el cervell.

Són com feres acorralades que lluiten per sortir,

que es llancen amb força contra la gàbia del meu cos,

una gàbia que trontolla però no cedeix,

i no permet que surtin.

Fins quan durarà aquest dolor, Senyor?

Fins quan hauré d'enyorar la pau i l'alegria?

Fins quan hauré d'esperar, Senyor, fins quan?

1.5.3

VESPRES PER QUAN S'ESTÀ ANGOIXAT

Avui he viscut malament, Senyor.

Avui m'ha fet mal el cor,

o l'estómac, jo què sé.

M'ofego, tinc un nus a la gola,

i vull plorar.

No sé si podré fer-ho, però ho vull.

N'estic tip, d'aquest neguit!

M'omple una mena de ràbia...

Tinc por, tinc ganes de fugir,

no sé què em passa,

o si ho sé no sé pas com canviar-ho.

I estic de mal humor,

amb Vós inclòs, Senyor.

No us puc ni demanar ajuda.

Em sento acorralat, sense sortida.

Tinc por de no dormir,

i en canvi espero la son com un descans,

com una estona d'aturada

d'aquest rosec que tinc a dins, Senyor.

Mirant enfora...

1.6.1

LAUDES PER QUAN FA SOL

Ara surt el sol, Senyor, com cada dia.

És un moment màgic, excepcional:

el cel s'omple de colors, els ocells canten,

l'aire comença a escalfar-se,

i una mena de vibració il·lusionada

s'escampa fins al més petit racó.

És tan bonic de veure sortir el sol, Senyor,

de saludar-lo, d'agrair-li el nou dia,

de fruir de la seva companyia,

de pujar al carro de l'empenta que ve d'ell!

I poder gaudir d'un dia ple de llum,

i que una mica d'aquesta llum ens entri a dins

i ens porti la claror al cap i al cor.

El cap clar, el cor clar,

quina delícia, Senyor!

1.6.2

ÀNGELUS PER QUAN FA SOL

Ara, Senyor,

ens mirem aquest sol silenciós

que esclata damunt nostre.

És una mica com Vós, Senyor.

No ens diu mai res.

Cada dia se'n va,

i ens deixa en la foscor.

Torna, torna sempre,

però sovint hi ha núvols que ens el tapen.

I sense ell, sempre fa fred.

No ens diu mai res, Senyor,

però sabem molt bé que d'ell ens ve la llum.

Una llum molt alegre quan se'l veu,

com en aquest moment, Senyor.

I una llum ben present,

fins i tot quan els núvols són immensos.

I l'escalfor, Senyor.

La benaurada escalfor que ens manté vius.

Aquesta llum i aquesta escalfor que,

els migdies d'estiu, ens poden encegar i aclaparar,

com Vós mateix, Senyor.

No ens diu mai res, Senyor,

i Vós tampoc no ho feu.

Però Vós també torneu, ben certament,

després de cada nit.

I us sabem ben present darrera els núvols,

i el nostre cor és escalfat per la vostra abraçada.

Que és com la d'aquest sol,

sol silenciós,

que aquí contemplem ara.

1.6.3

VESPRES PER QUAN FA SOL

Què n'és de càlid el comiat del sol, Senyor!

Els colors de la posta són tan acollidors

que fan pensar que tot en la vida

hauria de tenir aquests tons.

Tons que acompanyen, tons que embolcallen,

tons que porten una pau de santedat,

que creen naturalment un cert silenci,

un aturar-se per mirar atentament

com el dia s'acomiada amablement, tranquil·lament,

tal com nosaltres voldríem acomiadar-nos

el dia de la nostra posta.

Ara, Senyor, es fa fosc,

però el record de la llum d'aquest dia

resta en nosaltres com un regal

que hem rebut de Vós, Senyor.

1.7.1

LAUDES PER QUAN ESTÀ NÚVOL

M'he llevat i està núvol.

M'ha sortit de dir: llàstima!

perquè sé que enyoraré el sol

i que fàcilment un cert deix de tristesa

se'm ficarà dins l'estat d'ànim.

Però ben mirat, Senyor, no n'hi ha per tant.

Els núvols també són bonics,

i la llum grisa pot tenir molt d'encant,

com de vegades la malenconia pot ser dolça,

o plaent un abandó de l'esperit

que apunti a l'aturada, a l'asserenament,

a prendre's les coses amb més calma,

lluny d'impaciències exaltades i neguits.

Aprofitaré aquest dia gris, Senyor,

per mirar de posar una mica d'ordre dintre meu,

que també convé de tant en tant.

1.7.2

ÀNGELUS PER QUAN ESTÀ NÚVOL

Quin cel tan gris, Senyor.

D'aquells que cansen l'ànima.

Que et fan mirar les coses

amb una lleu distància.

Quin cel tan gris, Senyor.

I us heu fixat la gent,

com van amunt i avall

amb aire d'esverats?

La serenor els depassa!

O fan posat de por,

o es posen per cuirassa

la rialla indolent,

el gest despreocupat

d'aquell que ja en sap massa!

La serenor, Senyor!

Si, al menys, aquest cel gris

ens portés certa calma

des d'on mirar-se el món

potser sí, amb cansament,

però amb un tendre amor

que, com la pluja suau,

lentament tot ho amara...

1.7.3

VESPRES PER QUAN ESTÀ NÚVOL

Un dia sense posta

sempre és una mica estrany, Senyor,

hi falta alguna cosa.

Però no sempre l'esforç té el seu regal,

i no per això deixa de tenir sentit.

La tenacitat, la constància,

també són valors, Senyor.

No podem pas anar

ballant al so dels esdeveniments:

que si fa sol, que si no...

Si avui no hi ha hagut posta

ja n'hi haurà un altre dia,

no per això trontollarà

la pau del nostre cor,

ni deixarà de fer-nos il·lusió

viure un nou dia.

Amics núvols, mestres de paciència,

també en vosaltres hi trobem companyia!

1.8.1

LAUDES PER QUAN PLOU

Plou, Senyor, quina mandra!

Sortir al carrer, mullar-se, la humitat de l'ambient,

l'haver d'anar de pressa sense fixar-se en res...

Certament no és la manera més engrescadora de començar el dia!

De vegades la vida és així,

diguem-ne poc acollidora.

Però també és ben veritat

que si ens hi fixem bé,

tot té el seu encant, i també el té la pluja,

que ens netejarà l'aire i els carrers,

i regarà els camps,

i en un racó o altre acabarà creant

l'arc dels set colors.

1.8.2

ÀNGELUS PER QUAN PLOU

Ara plou, Senyor.

Plou tranquil·lament,

amb aquell deix de tristor

que sovint té la pluja.

Una tristor que, de vegades,

se't fica al cor en dies com aquest,

quan plou i plou.

És clar que si el cel no plorés de tant en tant

la terra no riuria;

l'herba es marciria, les plantes moririen

i els arbres,

els nostres grans amics i mestres els arbres,

tampoc no existirien.

Acceptem, doncs, la pluja, Senyor,

i el seu mestratge de paciència,

de saber esperar tranquil·lament el moment de l'acció,

de saber que hi ha un temps

per a romandre clos en un mateix,

mirant discretament en el silenci

la pluja que cau i mulla els carrers,

i els camps, i les teulades.

1.8.3

VESPRES PER QUAN PLOU

Avui ha plogut, Senyor.

Els camps deuen estar ben xops,

i els arbres estan contents, Senyor.

Set sadollada, fulles netes,

una mica com voldríem estar nosaltres, Senyor.

Sense desigs al cor que ens obsessionin

i ens facin donar tombs al seu voltant.

Sense enterboliments al cap

que ens bloquegin la claredat del pensament.

Com els arbres quan plou, Senyor.

Ben mullats de saviesa,

d'una saviesa que ens plogui al damunt,

tant li fa si dolçament

o bé amb un aiguat de torrentada.

1.9.1

LAUDES PER QUAN HI HA TEMPESTA

Avui anirà fort, això, Senyor.

Llamps i trons, pluja a desdir, cops de vent,

i potser fins i tot alguna pedregada.

És emocionant l'enrenou de les tempestes, Senyor.

De vegades la vida hauria de ser igual d'emocionant:

soroll, trasbals i flamarada,

atenta expectació, alerta al que vindrà,

l'exaltació de veure passar coses,

de sentir el moviment de l'esdeveniment,

la irrupció de l'entorn fent-se present

sense que puguem fer altra cosa que acollir-lo

i fruir-ne la grandesa.

1.9.2

ÀNGELUS PER QUAN HI HA TEMPESTA

És fantàstic, Senyor!

Aquest espetec de llamps i trons,

aquest vent arrauxat que arrossega la pluja a carretades,

aquests núvols tan negres que ens passen corrent per sobre el cap,

aquesta intensitat, aquesta tremolor que a tot arreu s'escampa,

quina vida hi ha al món, Senyor!

Quina empenta, quina força!

Perquè no ens ajudeu a arreplegar-ne una mica,

ficar-la a les nostres vides

i armar un gran terrabastall per capgirar-ho tot,

començant per nosaltres mateixos?

Dir au, som-hi i fer que tot sigui diferent,

i nou,

i ple de vida!

1.9.3

VESPRES PER QUAN HI HA TEMPESTA

Nit de llampecs, Senyor.

Us ho dic en veu baixa,

que prou soroll hi ha a fora

com perquè encara en fem més a dins.

Espetecs en el cel, les blanques fogonades,

la pluja que repica contra els vidres,

el xiulet udolant de les ventades,

val més callar i mirar-s'ho atentament, Senyor,

val més callar.

I rumiar una mica què ens vol dir

l'admirable, la magnífica força

de la tempestat, Senyor.

1.10.1

LAUDES PER QUAN FA VENT

El sento xiular, Senyor.

Encara no he acabat d'obrir els ulls

i el sento xiular, Senyor.

Encara no he començat a obrir les finestres

i el sento xiular, Senyor.

Encara no he obert la porta per sortir al carrer

i el sento xiular, Senyor.

M'envolta, em persegueix, sé que entrarà vulgui o no vulgui.

I m'agafarà, i em sacsejarà, i s'endurà les boires del meu cap.

I m'envoltarà, i em farà brandar,

i em portarà a on vulgui, a on li plagui.

I m'acaronarà, i em despentinarà,

i m'assecarà les llàgrimes del rostre.

I jo estaré content, i jo estaré agraït,

i els músculs se m'ompliran de nova força.

El vent, Senyor, el vent!

Benvingut sigui!

1.10.2

ÀNGELUS PER QUAN FA VENT

Vent, i vent, i vent per tot arreu, Senyor!

I tot és moviment, i força, i vibració;

així hauríem de viure el món molt més sovint, Senyor.

I a Vós mateix, Senyor,

i a Vós mateix:

viure-us com una ventada

que dóna alè a les coses

i ens omple d'esperança.

Vent, força, vibració,

la vida viscuda amb passió i emoció;

així haurien de ser les coses, Senyor!

1.10.3

VESPRES PER QUAN FA VENT

El sentiré xiular des del llit.

I pensaré, Senyor,

en la sort de tenir un cau acollidor.

El vent, en la nit, és una mica dur, Senyor,

una mica neguitejador.

Fa sentir una mica sol,

fa pensar en els que no tenen aixopluc,

sembla voler-nos recordar que la vida

de vegades és una mica despietada, Senyor.

És part del seu misteri, del seu escapar-se'ns,

del seu no deixar-nos mai acabar d'entendre-la...

Ella és ella, i de tant en tant ens ho recorda,

no fos cas que ens abandonéssim una mica...

1.11.1

LAUDES PER QUAN NEVA

Avui ha nevat, Senyor.

Quina il·lusió, veure el carrer

nevat, o els camps, o les muntanyes.

La neu, Senyor, és com una amiga

que convida a viure i a jugar.

Em fa il·lusió d'anar-la a veure,

d'anar-la a retrobar,

per dir-li benvinguda,

de tastar-ne el gust i la fredor,

de trepitjar-la amb cura,

com qui no vol fer mal

a algú que estima.

Quina il·lusió la blancor,

la frescor,

i la rialla encesa que posarà

al rostre dels infants

i al cor dels grans.

Gràcies, Senyor.

1.11.2

ÀNGELUS PER QUAN NEVA

Quin silenci, Senyor!

I quina blancor

que recobreix el món per tot arreu,

i el deixa net, suau, perfecte.

Que no és potser el que Vós feu amb nosaltres, Senyor?

Qui sinó Vós té el poder de deixar-nos nets, suaus, perfectes?

D'on sinó de Vós ve la renovació?

Qui sinó Vós permet de retrobar la innocència perduda?

Feu, doncs, el silenci dins nostre

i neveu-nos fins a deixar-nos nets,

suaus i perfectes.

Amb aquesta neu nosaltres en farem ninots

que alcin els braços amunt per aclamar-vos.

1.11.3

VESPRES PER QUAN NEVA

Ara tot és blanc, Senyor.

Hi ha una gran pau al món, un gran silenci,

com el que jo voldria que hi hagués al meu cor.

Un cor tot ple de neu,

amb el color blanc blavós un pèl metàl·lic

que li dóna la llum de la lluna a mitjanit,

un blanc blavós serè, tranquil,

potser proper al blau blanquinós del mar en calma

quan hi ha una nit de lluna plena.

En començar la nit ve aquella hora

de començar a pensar
i veure el món en pau, en unitat i en harmonia.