Teilhard

"Ja que, en fi, per a ser cristià, ¿cal renunciar a ser humà en el sentit ampli i profund de la paraula, asprament i apassionadament humà? Per seguir a Jesús i tenir accés al seu cos celestial, ¿cal renunciar potser a l'esperança de que palpem i preparem una mica d'absolut cada vegada que, a cops del nostre treball domestiquem una mica més de determinisme, adquirim una mica més de veritat, o realitzem una mica més de progrés? ¿És que cal desinteressar-se, per tal d'estar unit a Crist, de la dinàmica pròpia d'aquest Cosmos embriagador i cruel que ens porta i que s'il·lumina en cada una de les nostres consciències? I una operació així, ¿no corre el risc de fer, d'aquells que la intentessin en si mateixos, éssers mutilats, tebis, afeblits? Aquest és el problema de vida en que entren en conflicte inevitablement, en un cor cristià, la fe divina que sosté i la passió humana que és la saba de tot l'esforç humà. És la meva convicció més estimada que un desinterès qualsevol per tot el que constitueix l'encant i l'atracció més noble de la nostra vida natural no és la base per fer-nos créixer sobrenaturalment."



Pierre Telihard de Chardin a La Vie cosmique (1916)

"L'originalitat de la meva creença consisteix en que té les seves arrels en dos camps de la vida habitualment considerats com a antagonistes. Per educació i formació intel·lectual, jo pertanyo als "fills del Cel". Però per temperament i per estudis professionals, jo soc un "fill de la Terra". Situat així per la vida en el cor de dos mons dels que conec, per una experiència familiar, la teoria, la llengua i els sentiments, no he erigit cap envà interior, sinó que he deixat que actuïn en plena llibertat l'una sobre l'altra, en el fons de mi mateix, dues influències aparentment contràries. Doncs bé, al final d'aquesta operació, després de trenta anys consagrats a perseguir la unitat interior, em fa l'efecte que s'ha operat, naturalment, una síntesi entre les dues tendències que em sol·liciten. L'una no ha mort l'altra. Avui crec, probablement més que mai, en Déu i, certament, més que mai en el món. ¿No es troba aquí, en una escala individual, la solució particular, esbossada si més no, del gran problema espiritual amb el que xoca, a l'hora actual, el front d'avenç de la humanitat?" 


Pierre Teilhard de Chardin a Comment je crois (1934)

(textos trets de la traducció al castellà de l'obra de Claude Tresmontant Introducción al pensamiento de Teilhard de Chardin, Madrid: Taurus, 1956, p. 70 i 72.)