Mondrian Arbre gris, 1911Per què em parla aquesta imatge? Per què em resulta impactant, significativa? Per què em commou? Per què m'atrau?
Potser perquè en ella hi ha un notable equilibri en les formes, i la gamma de grisos utilitzada crea un efecte de gran harmonia. Equilibri i harmonia em resulten atractius.
Potser perquè té força; les formes espinoses de les branques, el caire geomètric dels espais que hi ha entre elles, tot transmet una gran dosi d'energia.
Potser perquè fa evident que no només és un arbre. Aquesta és una de les gràcies de les obres que estan a mig camí entre el realisme i l'abstracció. Hi ha una referència a una realitat tangible, en aquest cas un arbre, però hi ha més que això, aquest arbre no només és un arbre tot i que continua essent un arbre. Hi ha una estranya transmissió que és, paradoxalment, alhora de moviment i de quietud. Alhora. No sabem si a l'arbre el mou el vent o no. Per això és més que un arbre: és un ens capaç de transmetre alhora moviment i quietud, i això és estrany, sorprenent, imprevist. Fruit d'una gran capacitat de creació. Tot un desplegament de les virtuts de l'art: poder parlar de coses intangibles, aparentment incompatibles o inharmòniques, però que en l'obra d'art es mostren palpablement.
Potser perquè en ella hi ha un notable equilibri en les formes, i la gamma de grisos utilitzada crea un efecte de gran harmonia. Equilibri i harmonia em resulten atractius.
Potser perquè té força; les formes espinoses de les branques, el caire geomètric dels espais que hi ha entre elles, tot transmet una gran dosi d'energia.
Potser perquè fa evident que no només és un arbre. Aquesta és una de les gràcies de les obres que estan a mig camí entre el realisme i l'abstracció. Hi ha una referència a una realitat tangible, en aquest cas un arbre, però hi ha més que això, aquest arbre no només és un arbre tot i que continua essent un arbre. Hi ha una estranya transmissió que és, paradoxalment, alhora de moviment i de quietud. Alhora. No sabem si a l'arbre el mou el vent o no. Per això és més que un arbre: és un ens capaç de transmetre alhora moviment i quietud, i això és estrany, sorprenent, imprevist. Fruit d'una gran capacitat de creació. Tot un desplegament de les virtuts de l'art: poder parlar de coses intangibles, aparentment incompatibles o inharmòniques, però que en l'obra d'art es mostren palpablement.
De què em parla a mi aquesta imatge? Què hi trobo? què li puc fer dir? (I altres persones li faran dir altres coses...)
Em parla de la connexió de l’arbre amb l’entorn, de la perfecta articulació de l'arbre amb el que l'envolta, amb l'aire, amb l'espai, amb la llum. De tal manera que sembla que s'esborri la frontera entre arbre i entorn, que formin una peça única, travada, compactada
Em parla de que l’arbre (i cada cosa, tota cosa) és una concreció puntual i transitòria d’energia còsmica, un grumoll energètic impermanent que es manifesta en un cert moment amb una determinada forma sense deixar de ser part de l’energia còsmica. És un arbre que ens assenyala la interconnexió de l’univers, el desdibuixament de l’objecte en la totalitat.
Certament és un arbre, però és més que un arbre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada