dijous, 20 de febrer de 2014

La bellesa de la mort



Rothko 1949


"Deixeu-me dormir, car la meva ànima està embriagada d'amor, i deixeu-me reposar, car el meu esperit ja ha tingut la seva dot de dies i de nits; enceneu els ciris i cremeu encens al voltant del meu llit, i escampeu pètals de gessamí i de rosa sobre el meu cos; embalsameu els meus cabells amb encens, unteu els meus peus amb perfum i llegiu el que la mà de la mort ha escrit sobre el meu front. Deixeu-me reposar als braços de la Son, car els meus ulls estan cansats; deixeu a la lira de cordes de plata acaronar i calmar el meu esperit; teixiu amb l'arpa i el llaüt un vel sobre el meu cor que es marceix. Canteu el passat quan percebeu l'alba de l'esperança en els meus ulls, car la seva significació màgica és un llit tou sobre el que reposa el meu cor. Eixugueu les vostres llàgrimes, amics, i aixequeu el cap com les flors aixequen les seves corol·les per acollir l'alba. Mireu la promesa de la Mort alçar-se com una columna de llum entre el meu llit i l'infinit; reteniu la vostra respiració i escolteu amb mi la remor entabanadora de les seves ales blanques. Acosteu-vos i digueu-me adéu; toqueu els meus ulls amb els vostres llavis somrients. Deixeu els infants agafar les meves mans amb els seus dits suaus i rosats; deixeu els vells posar les seves mans venoses sobre el meu cap i beneir-me; deixeu les verges acostar-se i veure l'ombra de Déu en els meus ulls. I escolteu el ressò de la Seva voluntat córrer en la meva respiració."


Halil Gibran, a Llàgrimes i rialles, 1914