dimarts, 7 d’octubre del 2008

Atenció d'alta qualitat




Balthus 1955


A la presentació del llibre "La setena direcció", de les nostres estimades amigues Maria Fradera i Teresa Guardans, va aparèixer l'expressió "atenció d'alta qualitat". És d'aquestes expressions a retenir, d'aquests termes capaços d'apuntar a allò del que és difícil parlar. Aquests termes són petites joies, veritables tresors.

Dues dimensions segur que hi són, en aquesta atenció d'alta qualitat. Una, la durada. És una atenció llarga, pacient. Que es fixa en quelcom, s'hi concentra i ho assaboreix llargament. No en sabem gaire, avui en dia, de mantenir l'atenció sobre quelcom durant un període extens. Preval el canvi, la novetat, l'emoció forta però fugissera, el zapping, el papalloneig.

I amb la durada, una companya ineludible que la Berta Meneses va subratllar molt en l'acte esmentat: la reiteració, la regularitat, la constància, el tornar-hi una i altra vegada. L'atenció d'alta qualitat no és flor d'un dia. El que no vol dir que en alguns moments no es pugui viure un instant d'atenció especial, un instant d'"atenció d'alta intensitat", podríem dir. Però cal l'exercici regular, reiterat, sistemàtic.

I aquesta és precisament l'altra dimensió de l'atenció d'alta qualitat: la intensitat. És una atenció concentrada, potent, que va a fons, que no es queda en la superfície de les coses. És una atenció que "penetra" en l'objecte, que va més enllà de l'aparença per connectar amb la seva realitat essencial, amb la seva naturalesa íntima. Llavors, l'atenció d'alta qualitat descobreix que aquesta realitat essencial està connectada amb la totalitat del que existeix. I constata alhora que allò al que estem atents té la gràcia de la especificitat irrepetible, de ser aquell objecte únic, singular, especial que tenim al davant.

I així, amb sort i voluntat, l'atenció d'alta qualitat ens pot portar fins a aquell punt on la distinció entre el subjecte i l'objecte s'esvaneix, i vivim en pròpia carn l'experiència d'unitat, de fusió amb l'entorn sense deixar d'existir, l'experiència de no-distància. És un dels grans regals que ens pot fer la vida.


Pel que fa a la setena direcció, la Teresa Guardans ens va explicar que, per als lakota, és la direcció cap a dins, que s'aplega amb els quatre punts cardinals i les direccions amunt i avall. És el camí de la interioritat.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada