Gibran sobre el matrimoni

Del llibre “El Profeta” (1923), de Halil Gibran (1883-1931):

“Heu nascut junts, i junts continuareu per sempre. Estareu units quan les ales blanques de la mort escampin els vostres dies, i units continuareu en el silenciós record de Déu. Però deixeu que quedin espais en la vostra unió, i permeteu que els vents dels cels dansin sempre entre vosaltres. Estimeu-vos l’un a l’altre, però no feu un nus del vostre amor. Ans bé deixeu que sigui un mar que es mou entre les platges de les vostres ànimes. Ompli cadascun la copa de l’altre, però no begueu de la mateixa copa. Doneu-vos el pa l’un a l’altre, però no mengeu de la mateixa llesca. Estigueu joiosos i canteu i danseu junts, però permeteu que cadascun de vosaltres pugui quedar sol, com està sola cada una de les cordes del llaüt encara que la mateixa música les faci vibrar. Car només la mà de la Vida pot contenir els vostres cors. I romaneu junts, però no pas massa prop l’un de l’altre. Car les columnes del temple estan separades, i ni l’alzina ni el xiprer no creixen l’un a l’ombra de l’altre.”