"Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.
Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics
senyors.
Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots."
(el gran Poema XXIV de "La pell de brau" de Salvador Espriu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada