Salms (VIII): Aclamo

Fins quan vosaltres, homes,
menyspreareu el Senyor, la meva glòria,
preferint els qui no són res,
acudint als qui són mentida?
Sapigueu que el Senyor m'ha fet favors meravellosos;
el Senyor m'escolta sempre que l'invoco.
No pequeu si us veieu insegurs;
reflexioneu de nit i assereneu-vos.
Que sigui el nostre estendard
la claror de la teva mirada!
El goig que m'has posat al cor
és més gran que el que ells tenen
quan han tingut bona collita de blat i de vi.
M'adormo en pau així que em fico al llit,
i em sento segur només tu, Senyor!


(del Salm 4)


- - -


Senyor, sobirà nostre,
que n'és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!
La majestat que tens dalt del cel,
els infants més petits ja la canten.
Quan miro el cel que han creat les teves mans,
la lluna i els estels que hi has posat,
jo dic: «Què és l'home, perquè te'n recordis?
Què és un mortal, perquè el tinguis present?»
Gairebé l'has igualat als àngels,
l'has coronat de glòria i dignitat.
Senyor, sobirà nostre,
que n'és, de gloriós, el teu nom per tota la terra!


(del Salm 8)


- - -


Guarda'm, Déu meu, en tu trobo refugi.
Jo dic al Senyor: «Ets el meu sobirà,
ningú com tu no em fa feliç.»
Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny.
Fins a les nits instrueix el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonaràs la meva vida enmig dels morts
ni deixaràs caure a la fossa el qui t'estima.
M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
al teu costat, delícies per sempre.


(del Salm 16)


- - -


T'estimo, Senyor, força meva!
Senyor, ets roca i muralla que em deslliura;
Déu meu, penyal on m'emparo,
escut i baluard, força que em salva!
Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:
ell em salva dels enemics.
En veure'm en perill, clamo al Senyor,
crido socors al meu Déu;
des del seu palau, ell escolta el meu clam,
el meu crit li arriba al cor.
Llavors la terra s'estremí i tremolà,
cruixiren els fonaments de les muntanyes,
trontollaren quan ell es va indignar.
El seu respir treia glops de fum,
li sortia de la boca un foc devorador,
tot ell llançava brases.
Decantà la volta del cel i baixà,
tenia sota els peus una negra nuvolada;
endut sobre les ales dels vents,
volava amb un querubí per carrossa.
L'envoltava un pavelló de fosca,
aigua tenebrosa i espessa nuvolada;
els núvols, davant el seu esclat,
es tornaven brases roents i calamarsa.
El Senyor, dalt al cel, féu esclatar la tronada,
l'Altíssim féu retrunyir la seva veu,
envià calamarsa i brases roents;
disparava pertot les seves fletxes,
fulminava a grapats els seus llamps.
Llavors va aparèixer el fons del mar,
els fonaments de la terra quedaren descoberts,
en sentir el crit del reny del Senyor
i el bufec terrible del seu respir.
Des de dalt allargà la mà i m'agafà,
i em tragué fora de l'aiguat;
m'alliberà d'enemics poderosos,
d'adversaris més forts que no pas jo.
Un mal dia van sortir-me al pas,
però el Senyor vingué a sostenir-me;
em va fer sortir a camp obert,
m'alliberà perquè m'estimava.
El Senyor recompensa la meva innocència,
em premia perquè tinc pures les mans;
jo segueixo els seus camins,
no sóc culpable d'allunyar-me del meu Déu.
Sempre tinc presents els seus preceptes,
mai no em desvio dels seus decrets;
em porto amb ell honradament
i em guardo de tota culpa.
Així el Senyor recompensa la meva innocència,
em premia perquè, als seus ulls, tinc pures les mans.
Tu ets bo amb l'home bo,
ets honrat amb l'home honrat;
ets sincer amb el sincer,
però, amb l'astut, ets sagaç.
Tu defenses el poble humiliat
i fas abaixar els ulls als superbs.
Tu, Senyor, em mantens la llàntia encesa,
Déu meu, claror en les meves nits.
Els camins de Déu són segurs,
les promeses del Senyor són de bona llei;
és escut de tothom qui s'hi empara.
Qui és Déu sinó el Senyor?
Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu?


(del Salm 18)


- - -


El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
el seu anunci s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Déu ha posat en el cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt com un espòs de la cambra;
radiant com un atleta que es llança a la cursa,
surt d'un extrem del cel i volta fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.
És perfecta la llei del Senyor,
l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.
El teu servent hi troba la claror,
és molt profitós d'observar-los.
Però qui s'adona d'una falta involuntària?
Disculpa allò que em passa inadvertit!
Preserva el teu servent de l'orgull,
que no s'apoderi de mi;
així seré irreprensible,
i net d'una gran culpa.
Que et complaguin les paraules dels meus llavis
i que et siguin agradables els pensaments del meu cor,
Senyor, penyal meu, redemptor meu!


(Salm 19)


- - -


El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
i els enemics ho veuen;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.


(Salm 23)


- - -


Amb quin goig t'exalço, Senyor!
M'has tret a flor d'aigua quan m'ofegava. Senyor, Déu meu,
vaig cridar auxili i em vas guarir.
Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts;
quan ja m'hi enfonsava, m'has tornat a la vida.
Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,
enaltiu-lo recordant que ell és sant.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.
Jo pensava, quan em veia segur:
«No cauré mai.»
Tu, Senyor, m'afavories
i em mantenies en un cim inexpugnable;
però, quan vas amagar la mirada,
vaig quedar trasbalsat.
He clamat a tu, Senyor, he suplicat al meu sobirà:
«Què hi guanyaràs que perdi la vida i baixi a la fossa?
¿És la pols que et lloarà, que proclamarà que ets fidel?
Escolta, Senyor, compadeix-te de mi;
ajuda'm, Senyor!»
Has mudat en danses els meus planys,
m'has tret el dol i m'has vestit de festa.
Per això el meu cor et cantarà; no callaré.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.


(del Salm 30)


- - -


Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He cercat el Senyor i ell m'ha respost,
m'ha alliberat de l'angoixa que tenia.
Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
El Senyor escolta el pobre que l'invoca,
i el salva de tots els perills.
Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels per protegir-los.
Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia!
Qui és l'home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?
Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decanta't del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.
Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
els escolta quan criden auxili.
Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els treu de tots els perills.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.


(del Salm 34)


- - -


Compadeix-te de mi, Déu meu,
compadeix-te de mi!
En tu trobo refugi,
m'emparo a l'ombra de les teves ales
fins que passin aquests mals.
Clamo al Déu altíssim,
al Déu que tant m'afavoreix.
M'allarga la mà des del cel i em salva;
Déu em dóna prova del seu amor fidel.
Estic envoltat de lleons,
he de jeure entre gent que escup foc;
les seves dents són llances i fletxes,
la seva llengua, una espasa esmolada.
Alça't cel amunt, Déu meu,
i omple la terra de la teva glòria.
El meu cor se sent segur, Déu meu,
se sent segur el meu cor.
Tocaré i cantaré:
desvetlla't, cor meu,
desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l'aurora.
Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,
et cantaré davant les nacions.
El teu amor és gran fins al cel,
arriba als núvols la teva lleialtat.
Alça't cel amunt, Déu meu,
i omple la terra de la teva glòria.


(del Salm 57)


- - -


Déu, salvador nostre,
tu ens respons amb prodigis de bondat;
ets l'esperança de tota la terra
i dels mars més llunyans.
Amb la teva força plantes les muntanyes,
cenyit com un valent;
apaivagues el bramul de la mar,
el bramul de les onades
i els avalots dels pobles.
Els habitants de la terra s'esglaien
quan veuen els teus prodigis;
tu omples de goig
les portes de l'aurora i del crepuscle.
Vetlles per la terra i la regues,
l'enriqueixes a mans plenes:
el rierol de Déu desborda d'aigua!
Prepares els sembrats fecundant la terra,
amarant els seus solcs,
desfent-ne els terrossos,
ablanint-la amb els xàfecs
i beneint el que hi germina.
Corones l'anyada amb l'abundor que ve del cel,
la fertilitat regalima de la teva carrossa.
Regalima l'herbei de l'estepa,
s'engalanen els turons,
les prades es vesteixen de ramats,
les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten.


(del Salm 65)


- - -


És bo de lloar l'Altíssim,
de cantar al teu nom, Senyor,
de proclamar al matí el teu amor,
i de nit la teva fidelitat,
amb l'arpa de deu cordes i la lira,
als acords d'interludis de cítara.
Senyor, quin goig que em donen les teves gestes!
Aclamo l'obra de les teves mans!
Senyor, que en són, de grans, les teves obres,
els teus designis, que en són, de profunds!


(del Salm 92)


- - -


Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis mai dels seus favors.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et corona d'amor entranyable;
et sacia dels béns que desitjaves,
i tu et rejoveneixes com una àguila.
El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.»
No sempre acusa
ni guarda rancúnia sense fi;
no ens castiga els pecats com mereixem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra,
llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'orient és lluny de l'occident.
Com un pare s'apiada dels seus fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar
i es recorda que som pols.
La vida de l'home dura com l'herba,
la seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa la ventada
i ni es coneix el lloc on era.
Però l'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre.
Beneeix el Senyor, ànima meva.


(del Salm 103)


- - -


Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que n'ets, de gran!
Vas revestit d'honor i majestat,
t'embolcalla la llum com un mantell.
Has estès el cel com una vela,
damunt les aigües t'has fet un palau.
Prens els núvols per carrossa,
avances sobre les ales dels vents.
Tens els vents per missatgers,
el foc i les flames executen les teves ordres.
Assentares la terra sobre uns fonaments
incommovibles per segles i segles.
La vas cobrir amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.
Les vas amenaçar i fugiren a l'instant,
esverades de sentir el teu tro,
pujant les muntanyes, baixant per les valls,
fins al lloc que els havies assignat:
els fixares un límit que no traspassaran,
mai més no cobriran la terra.
De les fonts en fas brollar torrents
que s'escolen entre les muntanyes.
Els animals feréstecs s'hi abeuren,
els ases salvatges hi apaguen la set;
a les seves ribes nien els ocells
i refilen entre les branques.
Des del teu palau regues les muntanyes,
sacies la terra de pluges del cel;
fas néixer l'herba per al bestiar
i les plantes que l'home conrea.
I ell treu el pa de la terra
i el vi que li alegra el cor,
l'oli amb què s'ungeix el front
i el pa que li renova les forces.
El Senyor assaona els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà.
Allà els ocells fan els seus nius;
a la seva copa hi habita la cigonya.
Els cabirols van per l'alta muntanya,
als roquissars s'hi refugien les fagines.
Has creat la lluna, que assenyala les festes;
el sol coneix el lloc on s'ha de pondre.
Quan estens la fosca, es fa de nit
i ronden tots els animals de la selva;
els lleons rugeixen buscant la presa,
reclamant a Déu el seu menjar.
Quan fas sortir el sol, es retiren
i s'ajacen als seus caus;
i l'home se'n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.
Que en són, de variades, Senyor, les teves obres!
Totes les has fetes amb saviesa.
La terra és plena de les teves criatures.
Mireu el mar, immens per totes bandes;
són incomptables els animals que s'hi belluguen,
des dels més petits fins als més grossos;
tot navegant el solquen els vaixells,
i Leviatan, que creares per jugar-hi.
Tots esperen de la teva mà
que els donis l'aliment al seu temps:
els el dónes, i ells l'arrepleguen;
obres la mà, i mengen a desdir.
Però si deixes de mirar-los, s'esparveren;
si els retires l'alè, expiren
i tornen a la pols d'on van sortir.
Quan envies el teu alè, reneix la creació
i renoves la vida sobre la terra.
Glòria al Senyor per sempre!
Que s'alegri el Senyor de la seva obra!
Ell que, si mira la terra, la fa tremolar,
si toca les muntanyes, s'hi aixeca foc i fum.
Cantaré al Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.
Que li sigui agradable aquest poema,
són per al Senyor aquests cants de goig.
Que desapareguin de la terra els injustos
i no hi hagi més pecadors.
Beneeix el Senyor, ànima meva.
Al·leluia!


(Salm 104)


- - -


T'enalteixo amb tot el cor, Senyor,
et vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant el santuari
i enalteixo el teu nom,
perquè estimes i ets fidel:
les teves promeses sobrepassen
el que havíem sentit de tu.
Quan jo t'invocava, m'has escoltat,
has enfortit la meva ànima.
En sentir el que has promès, Senyor,
tots els reis de la terra et lloaran
i celebraran el teu obrar dient:
«Que n'és, de gran, la glòria del Senyor!
El Senyor és excels, però es mira els humils,
mentre que coneix els altius de lluny estant.»
Si passo entre perills, me'n treus amb vida,
amb la mà detures el furor de l'enemic,
la teva dreta em salva.
Que el Senyor continuï afavorint-me.
El teu amor perdura sempre, Senyor!
No abandonis l'obra de les teves mans!


(Salm 138)


- - -


Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
tu saps quan m'assec i quan m'aixeco;
descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
saps prou bé si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.
Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.
M'estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.
No puc abastar un saber tan admirable;
és tan elevat que no el puc entendre.
On aniria lluny del teu esperit?
On fugiria lluny de la teva presència?
Si pujava dalt al cel, hi ets present,
si m'ajeia als inferns, també t'hi trobo.
¿Provaré de prendre les ales de l'aurora?
¿Aniré a viure a l'altre extrem del mar?
També allà les teves mans m'hi portarien,
també allà m'hi vindrien a buscar.
¿Diré, doncs, que m'amaguin les tenebres
i tingui per llum la negra nit?
Per a tu no són fosques les tenebres
i la nit és tan clara com el dia:
llum o fosca et són igual.
Tu has creat el meu interior,
m'has teixit en les entranyes de la mare.
Et dono gràcies perquè m'has fet tan admirable,
les teves obres són meravelloses:
ho reconec amb tota l'ànima.
Res del meu cos no et passava per alt
quan jo m'anava fent secretament,
com un brodat en el fons de la terra.
Els teus ulls em veien abans d'estar format,
i els anys que em destinaves
eren tots escrits en el teu llibre,
abans que n'existís un de sol.
Déu meu, com podria ponderar els teus designis?
Com podria comptar-los d'un a un?
Si m'hi posava, serien més que els grans de sorra!
I encara,quan m'alcés, em quedaries tu.
Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor,
examina'm per conèixer què desitjo.
Mira que no vagi per camins d'idolatria
i guia'm per camins eterns.


(del Salm 139)


- - -


T'exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.
Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.
El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.
Que a cada generació et lloïn pel que has fet,
que anunciïn les teves proeses.
Que expliquin la teva gloriosa majestat
i jo celebraré els teus prodigis.
Que parlin del teu poder temible
i jo contaré les grandeses del Senyor.
Que recordin que és immensa la teva bondat
i aclamin els teus favors.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Que t'enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels;
que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de la teva potència;
que facin conèixer a tothom les teves gestes,
la majestat gloriosa del teu regne.
El teu regne s'estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.
Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
els qui han ensopegat, ell els redreça.
Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l'aliment.
Tan bon punt obres la mà
sacies de bon grat tots els vivents.
Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen amb sinceritat.
Satisfà el desig dels seus fidels,
escolta el seu crit d'auxili i els salva.
El Senyor guarda els qui l'estimen,
però farà desaparèixer els injustos.
Que els meus llavis lloïn el Senyor,
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més!


(Salm 145)


- - -


Al·leluia!
Lloa el Senyor, ànima meva.
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.
No confieu en els poderosos,
homes incapaços de salvar.
Quan expiren, tornen a la terra
i aquell dia es desfan els seus plans.
Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob
i espera en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel, la terra i el mar,
i tot el que s'hi mou!
Ell es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui ensopeguen,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
Al·leluia!


(Salm 146)