 |
| Fautrier 1934 |
“Igual que el gessamí, l’enamorat de l’aire,
li dóna només l’ànima, l’alè de cada flor,
i, content d’estimar, sense que el vegin gaire,
fa més perfum al vespre, quan l’aire és pàl·lid, jo
com un perfum fidel et donaria encara
la callada tendresa dels meus somnis més clars,
per a seguir-te i fondre’s en l’alegria clara
d’un aire de records, estela del teu pas.
I com, en les nits blanques d’absències i de lluna,
de noves flors menudes s’enrama el gessamí,
noves flors jo obriria, pensades una a una,
quan, de nit, ramparia pel mur del teu jardí.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada