La primera Gnossienne d'Eric Satie (1866-1925), tocada per Reinbert de Leeuw
http://merceirai.podOmatic.com/entry/2008-05-19T12_03_05-07_00
i per Pascal Rogé
http://merceirai.podOmatic.com/entry/2008-05-19T11_55_05-07_00
En podeu sentir més a la playlist "Satie Gnossiennes" de "merceirai" a Spotify.
En podeu sentir més a la playlist "Satie Gnossiennes" de "merceirai" a Spotify.
És un plaer jugar. Gràcies, amics.
ResponEliminaA veure: de Leeuw fa una interpretació clara, brillant, límpida. Respecta el temps de la partitura, el veus com l'està llegint. Probablement respecta l'esperit de Satie, no ho sé.
Si de Leeuw fos un clàssic, Rogé sería un expressionista. Treu sons més foscos i vellutats (parlo de música o d'un vi?), fa una interpretació força més ràpida. Si de Leeuw s'esborra (que no ho sé), Rogé es mostra.
De qui és la música? De qui la composa, de qui la toca o de qui l'escolta?
Us passo la pilota del joc. Quina és la versió que més m'ha agradat?
Lluís, jo diria que la versió que més t'ha agradat és la d'en de Leeuw. Però em fa l'efecte que la de Rogé és més estàndard, segurament de Leeuw fa un tempo més lent que l'habitual, cosa que la fa molt especial (jo també la prefereixo, potser perquè és la primera que vaig sentir, o perquè em fascina aquesta lentitud evocadora de silenci, tot i la seva possible heterodòxia). No sé si a la partitura hi ha indicacions que permetin dir quina s'acostaria més a la visió de Satie ! Hi ha algun lector que sàpiga llegir una partitura (no és el meu cas) i ens pugui dir què creu que hauria dit Satie al respecte?
ResponEliminaDe quí és la música? Potser inevitablement de qui l'escolta, però compositor i intèrpret són imprescindibles per permetre aquesta audició. Seria tan interessant poder comparar què sent cadascú en sentir una mateixa interpretació...
I gràcies per jugar !
És ben curiós!
ResponEliminaSí, m’ha agradat més Leeuw com a vosaltres. Però, aparentment, pel motiu oposat: la que ja coneixia era la gravació de Rogé, i la novetat del primer m’ha enlluernat.
Al llarg del temps he respost de totes dues maneres en comparar interpretacions: de vegades la primera impressió se’m grava al foc, de vegades la novetat és el gran estimulant.
Estic fent abandó del meu criteri de judici, em renyareu. Aneu a saber; potser el que estic fent és valorar sense arribar a conèixer els meus elements de judici; és l’inconvenient de no haver rebut una educació musical.
Però, i si el que vull prescindir del judici?
Potser, com deia més enrere la companya Cruella, vull preferir una o altra interpretació depenent de les circumstàncies del moment.
Potser, com a oient/autor, vull, sense menystenir-ne cap, intentar la millor audició de cadascuna d’elles. Aquesta és la feina creativa de l’oient!
O no, potser el millor sigui deixar-nos dur pel subjectivisme més absolut i disfrutar com millor sapiguem a flor de pell.
Segur? (No és fàcil per als racionals sentimentals de la meva mena posar-nos d’acord amb nosaltres mateixos!)